Reportatge Tretzevents
Els rèptils de Madagascar
Imatge de l'article de la revista Tretzevents
Com heu pogut veure en altres números de «Tretzevents», a Madagascar podem trobar una
gran varietat d'éssers vius. Avui parlarem de la família dels RÈPTILS.
A Madagascar hi ha més de tres-centes espècies diferents de rèptils, moltes de les quals autòctones de la gran illa. Els investigadors que treballen a Madagascar tenen molta feina, ja que cada any hi troben noves famílies d'animalons desconeguts.
Avui ens centrarem en els camaleons i les serps de Madagascar.
Camaleó
El camaleó és un dels més grossos de Madagascar. El seu nom científic és calumma parsonii. Els mascles d'aquesta espècie de camaleó poden arribar créixer fins a uns setanta centímetres, i les femelles, fins a cinquanta.
Els seus hàbitats són els boscos humits. La temperatura d'aquesta selva pot variar de deu
graus sota zero a vint-i-cinc de positius. Sabeu per què els camaleons canvien de color?
Aquesta disfressa la canvien per diferents motius, per exemple segons l'hora del dia, però el canvi més important és quan fan servir aquest «truc de màgia» per amagar-se dels depredadors.
Una altra peculiaritat dels camaleons són els ulls. Tenen uns ulls grossos, que fan voltes i es poden moure per separat. D'aquesta manera tenen un camp de visió molt més gran, és a dir, poden controlar tot allò que els passa al voltant.
Serp Boa de Madagascar
La serp boa: el seu nom científic és sanzinia madagascariensis. Podem
trobar tres espècies de boa, dues de les quals a Madagascar, i l'altra al sud del Sàhara.
Aquesta fa uns dos metres de llargada, però pot arribar fins a fer-ne tres. És un animal terrestre, però com a nosaltres, a l'estiu, li agrada remullarse, de tant en tant, a l'aigua.
La boa s'alimenta de vertebrats, principalment de rosegadors, i a vegades, tot i que no és gaire freqüent, d'ocells i peixos.
A Madagascar podem trobar una infinitat d'espècies de serps, cap de les quals verinosa; només n'hi ha algunes espècies que tenen verí, però com que el tenen a la part final dels queixals, no són perilloses.
Text i fotografies: Alicia García