Reportatge Tretzevents
La Plana de Vic
Imatge de l'article de la revista Tretzevents
Osona és una comarca interior dolça i agradable. Un dels seus paisatges més coneguts és la plana de Vic, terra que pertany a la Depressió central i es troba situada a mig camí entre la costa i els cims del Pirineu. La plana de Vic és un dels territoris catalans més elegants i representatius, que més agraden a tothom.
És a uns 500 metres d'altitud, i té en Vic, ciutat molt coneguda i força important enmig d'una geografia bastant horitzontal, la capital. Però aquest paisatge té uns quants al·licients que el fan encara més atractiu. Per exemple, el noble riu Ter, i també els turons que s'hi eleven, i els vistosos i acolorits camps de conreu.
Se sap del cert que, en el passat, la plana de Vic no era com ara. El conjunt de Catalunya era molt diferent aleshores, i aquest tros d'Osona estava envaït per l'aigua. Formava part, doncs, de l'antic mar interior que ha esdevingut, en l'actualitat, la Depressió Central.
Cal dir que els investigadors han calculat que, ara fa entre 42 i 37 milions d'anys, la Catalunya central, i amb ella la plana de Vic, era l'allargament cap a l'est d'un braç de mar que provenia de l'oest. La plana n'era en algunes ocasions el punt i final, ja que aquest braç de vegades reculava, de vegades s'estenia més. Tot i això, amb el pas del temps el mar interior es va tancar; és a dir, se'n va extingir el contacte amb l'oceà de l'oest. I aquí va començar a fer-se petit i a assecar-se, encara que a poc a poc.
Es creu que el clima de l'època era sec i càlid. Amb les pluges i amb l'aportació d'aigua dels rius que arribaven de les serralades, no n'hi havia prou per mantenir el volum d'aigua. És d'aquesta manera que el mar va acabar per desaparèixer, i que l'actual plana de Vic va convertir-se en un enorme magatzem de sal. Ara bé, la història geològica, lenta i pausada però alhora imparable, ens ha conduït al paisatge que tots podem veure en aquesta part de Catalunya, que no s'assembla en res, per tant, al de la prehistòria.
LA BOIRA MÉS FAMOSA
La plana de Vic és sobretot coneguda per un fenomen meteorològic molt arrelat: la boira, que tantes vegades amaga el paisatge i que en aquesta fotografia es contempla al fons de la imatge, presa des d'una àrea una mica enlairada. La boira, que no és altra cosa que un núvol situat arran de terra, sol formar-se més habitualment a l'hivern i la tardor, i és molt menys freqüent a l'estiu i a la primavera. Com coneixen prou bé els habitants de la comarca, no és estrany que tota la plana de Vic es trobi tapada de punta a punta per aquest núvol tan estès, que pot estar acompanyat de temperatures sota zero.
EL MONTSENY, EL VIGILANT DE LA PLANA DE VIC
La plana de Vic és un clot envoltat de muntanyes per totes bandes. No com la de Lleida, que amb prou feines en té. La plana de Vic és una fondalada, una depressió en el territori, protegida per tota una successió de relleus més o menys elevats. En aquest sentit en sobresurten: el Prepirineu, que tanca la plana pel cantó nord, i el massís del Montseny, al sud. Fixem-nos-hi: el Montseny, que es perfila entre l'ambient boirós, és un dels vigilants d'aquest tros de Catalunya.
UN PAISATGE HORITZONTAL
La imatge presenta una petita part, des de dins, de la plana de Vic. És fàcil comprovar que el paisatge és força llis, clarament horitzontal.
És veritat: el sector central de la comarca d'Osona té un aspecte bastant planxat, tot i que, ocasionalment, s'hi poden observar menudes elevacions del terreny. La fotografia mostra dues singularitats més: que la plana és prou plena de pobles i viles encisadors, però tots a l'ombra de la capitalitat de Vic, i que els conreus, que aprofiten el caràcter planer, en caracteritzen a bastament la geografia.
Text: Jordi Sacasas i Lluís
Fotografies: Jaume Sacasas