Elisenda de Montcada va néixer el 1292. Es va casar amb el rei Jaume II, el Just.
Va fer construir el monestir de Pedralbes per a les monges de l'orde de Santa Clara, i també per a ella i el rei, un gran palau, just a tocar.
A la seva mort, el palau fou enderrocat.

Elisenda de Montcada va ser una reina; una reina de les d'abans, d'aquella època en què hi havia cavallers disposats a defensar les princeses en perill i a ajudar els reis a punt de perdre els seus regnes. Eren cavallers amb escut, elm i espasa lluents i, per damunt de tot, amb uns grans ideals.

L'Elisenda havia nascut el 1292 i ja de joveneta havia tingut algun pretendent però va ser el rei Jaume II el Just qui s'hi va acabar casant. En aquella època, les dones no triaven amb qui es volien casar, sinó que eren els pares els qui ho decidien. L'Elisenda tenia trenta anys quan va anar a viure a Palau com a esposa del rei després d'una cerimònia amb tota la pompa que corresponia a la gent del seu llinatge. El rei en tenia uns quants més, d'anys. De fet, ell ja s'havia casat tres cops abans de fer-ho amb l'Elisenda i tenia un munt de fills. Exactament, en tenia deu, i tots de la seva segona dona. Una bona colla!

El rei ja no es va tornar a casar: l'Elisenda va ser la seva última dona i mentre van estar junts van fer construir un monestir relativament a prop de la Barcelona emmurallada d'aquella època, que era ben diferent de la d'ara i, sobretot, molt més petita.

Aquest monestir és el de Pedralbes, al peu de Collserola. Es va construïr molt de pressa i, al cap de poc, van anar-hi a viure unes monges de l'orde de Santa Clara. Encara avui se segueix una antiga tradició: les parelles que estan a punt de casar-se porten ous a les monges clarisses per tal que l'endemà no plogui.

Continuem amb la reina Elisenda: El seu matrimoni va durar ben poc, ja que al cap de cinc anys es va quedar vídua. La reina s'havia fet construir un petit palau al costat del monestir i s'hi va traslladar a viure. Ella mai no es va fer monja, però s'hi va quedar fins a la mort, passats trenta-set anys.

En el seu testament, va deixar dit que el palau on havia viscut aquells últims anys fos enderrocat i que tot el que tenia, ja fossin terres, joies o altres objectes de valor, s'ho quedés el monestir.

Autora: Gemma Mulet
Il·lustradora: Montse Ginesta