Carles Riba va ser un home savi, Savi amb ma-júscula. Nascut a Barcelona el 1893, des de ben menut llegia i llegia sense aturador. Quan només tenia divuit anys va traduir i publicar un poema escrit feia molts segles en llatí, quan a Roma vestien amb túniques i sandàlies.

A la universitat va estudiar dues carreres al-hora i, quan va fer vint-i-tres anys, es va casar amb una poetessa, Clementina Arderiu. Per guanyar-se les garrofes, donava classes, feia traduccions i treballava en diferents publicacions. Però el que més li agradava era escriure poesia.

També l'entusiasmava, i força, escriure per a vosaltres, els nens. De la seva imaginació van sortir, per posar un exemple, uns contes que van tenir molt d'èxit a la seva època: Sis Joans. En Riba va tenir una idea divertida: va escriure sis històries en les quals el protagonista sempre era en Joan. De veritat que són divertits de llegir! En cada conte surt un Joan que, al principi, no acaba de fer gaire bé les coses: és brut, o golafre, o rabiüt, o descurós... però al llarg de la història es va adonant que ha d'aprendre a millorar i polir la seva manera de fer.

I, per acabar, vull dir-vos que, durant un temps, la situació política va portar Riba a viure lluny de Catalunya. Quan per fi va poder tornar, va defensar la nostra cultura i la nostra llengua, fins al punt que avui encara se'l recorda amb un premi de poesia que porta el seu nom. I, sabeu, es devia fer estimar molt: quan va fer seixanta anys els seus amics li van regalar una casa a Cadaqués!