Una estació plujosa i temperada a Catalunya.

La tardor, estació que quasi tanca l'any, que comença cap al 21 de setembre i acaba al voltant del 21 de desembre i que acoloreix de grocs fantàstics molts boscos, es caracteritza, principalment i a Catalunya, per unes pluges generoses, abundants, i unes temperatures més o menys clarament a la baixa però que difícilment amaguen un ambient, majoritàriament, prou temperat.

A banda del Maresme, però, la tardor és, en el marc general de Catalunya, l'estació que concentra una probabilitat més alta de tempestes molt fortes, especialment al setembre i l'octubre. I per què? Per una raó ben senzilla d'entendre: després d'un estiu calorós i amb molta humitat, l'energia acumulada a l'atmosfera, tard o d'hora, ha d'esclatar. A això s'hi suma, a més a més, una temperatura alta de l'aigua del mar, que dóna encara més aliment a les tempestes que se'ns formen al damunt.

Un fenomen meteorològic espectacular de la tardor, a part dels xàfecs de gran potència, i visible des de les platges, són aquelles trompes d'elefant, aquells embuts, anomenats trombes marines o mànegues, que pengen de núvols amenaçadors.

Pel que fa a les temperatures, ja hem dit que es mostren a la baixa. És veritat que en les últimes tardors la temperatura s'ha mantingut bastant o molt agradable. Per exemple, només cal recordar les darreres castanyades, tants cops, ja, celebrades en màniga curta. Aquesta és una tendència que es va reforçant. En tot cas, hi ha una altra cosa que cal comentar: allò que també és habitual és que els termòmetres pateixin pujades i baixades força freqüents. Aquesta, a la pràctica, és una característica significativa.

Relacionat amb la dada citada que les últimes tardors, a Catalunya, han portat poc fred, la neu ha endarrerit la seva esperada arribada. Tothom sap que a la recta final de l'any moltes persones ja pensen a anar a esquiar, però les nevades sovint es resisteixen a emblanquinar les nostres muntanyes. Sigui som sigui, no seria la primera ocasió que a partir del novembre tinguéssim una sorpresa preparada: un descens molt notable de la temperatura que donaria pas, de cop i volta, a l'hivern. Però, en tot cas, la tardor, si s'ha comportat com és habitual, ha regat de valent, potser amb massa ganes i tot, moltes de les quaranta-una comarques de Catalunya.

Encara que és totalment cert que les pluges mullen sovint el territori català durant el trimestre esmentat, malgrat que de tant en tant s'escola alguna tardor seca, hem de tenir en compte que en algunes comarques plou més que en d'altres. Una mostra d'això, és que a la costa, el prelitoral i en moltes zones de l'interior la tardor és l'estació més plujosa, i en algunes àrees amb força diferència fins i tot. En relació amb aquesta dada, hem de dir que en alguns llocs hi cauen més de cent litres només al mes d'octubre, que sol ser el més ple de pluges. Ara bé, aquests cent litres, poden recollir-se tan sols en un dia, o, encara més, en un parell d'hores. Quan succeeix aquesta circumstància no és gens estrany que es produeixin algunes inundacions, que poden ser greus, entre les quals les més conegudes i que tant surten a la televisió són les rierades del Maresme. I és que les rieres d'aquesta comarca costanera, que gairebé mai no porten ni un fil d'aigua, corren el risc de desbordar- se quan s'enregistren xàfecs intensos.

Text i fotografies: Jordi Sacasas i Lluís