Reportatge Tretzevents

L'observatori Fabra : l'ull que vigila el cel
L'observatori Fabra : l'ull que vigila el cel

El telescopi de l'observatori

Ja fa més d'un segle que sobre Barcelona, a la falda del Tibidabo, s'aixeca un petit edifici singular: és L'OBSERVATORI FABRA. Des d'allí s'han fet i es fan moltes observacions. ANTONIO ANTARES, enginyer mecànic, divulgador científic i autor del llibre Historias de Tierra y Cielo, treballa a l'observatori. Ell ens n'obre la porta per explicar-nos moltes coses.

Què observa l'observatori Fabra?

L'observatori Fabra fa les seves investigacions científiques en tres branques de la ciència: l'astronomia, la meteorologia i la sismologia. És, a més a més, i ha estat durant tota la seva història, un centre de divulgació científica i un lloc històric que visiten cada any milers de persones.

Quins descobriments s'han fet des d'aquí?

Des de l'observatori Fabra, o relacionat directament, s'han descobert dotze asteroides i dos cometes, i des d'aquí es va veure per primera vegada a la història l'atmosfera del satèl·lit de Saturn anomenat Tità. Això va ser l'any 1907, però no es va poder confirmar fins el 1944. En transcórrer els anys, aquesta descoberta va arribar a tenir tanta importància que, l'any 2005, l'Agència Espacial Europea va enviar a Tità una nau automàtica, la «Huygens», un dels objectius de la qual era analitzar aquella atmosfera.

L'observatori està especialitzat en l'observació d'aquests petits planetes que es diuen asteroides?

Els asteroides són cossos menors del sistema solar que giren al voltant del Sol, gairebé tots entre les òrbites de Mart i Júpiter. Són tan petits, que les seves òrbites són alterades amb facilitat pels planetes, pels satèl·lits dels planetes o per altres
asteroides. L'observatori fa astrometria d'asteroides i cometes, cosa que consisteix a fixar al cel la posició d'aquests astres.

Hi ha un asteroide que es diu Barcelona, oi?

El primer asteroide descobert des de l'Estat ho va ser l'any 1905 pel qui era el director de l'observatori Fabra, Josep Comas Solà. S'anomena Hispania, nom al·legòric, ja que va ser la porta d'entrada d'Espanya a la comunitat d'observatoris europeus que anaven descobrint asteroides des de feia anys. Després de l'Hispania, Comas Solà va descobrir Alfonsina, Barcelona i uns quants cossos més, que són tan petits, que a les fotografies apareixen com a diminuts punts de llum. Avui són testimonis muts de la tasca científica desenvolupada des de Barcelona en l'àmbit de l'astronomia.

Quines activitats feu per als nens a l'observatori?

Una de las tasques divulgatives que fem a l'observatori són les visites diürnes per a escolars. Cada setmana vénen centenars d'estudiants,
amb l'escola o l'institut, per recórrer les instal·lacions, aprendre com s'utilitzen els instruments científics i conèixer la tasca dels astrònoms i els meteoròlegs.

Com són els telescopis moderns?

El telescopi que tenim a l'observatori Fabra és una joia històrica feta a França l'any 1903. Però ara tirem endavant el projecte de muntar al Montsec un altre observatori que té el nom provisional de Fabra 2. Hi tindrem un telescopi modern, que no caldrà anar-lo a maniobrar des d'allí. Els astrònoms podran fer-lo servir per control remot des del Fabra 1. Amb aquest telescopi es podrà ampliar la tasca investigadora, perquè es troba en un lloc amb cel fosc, sense contaminació lumínica.

Segons la teva opinió, hi ha vida a l'espai?

Aquest és un tema polèmic sobre el qual els especialistes tenen opinions diferents. Jo només puc donar la meva opinió personal, com desitjaria que fos l'Univers, apel·lant al desenvolupament històric de la ciència i també emprant una mica la intuïció. Crec que és egocentrista pensar que som únics, sabent que l'indret on vivim és menys que una volva de pols a l'espai. Que només hi hagi vida en un dels trilions de mons que poblen l'espai sona tan geocèntric com pensar que la Terra és el centre de l'Univers. Però una cosa és certa: si els extraterrestres existeixen, viuen als seus mons com nosaltres vivim al nostre, ja que no s'ha trobat ni una sola evidència contundent que provi que algun ésser d'un altre planeta ha visitat la nostra Terra.

Què hi podia haver abans del Big-bang, considerat ara l'origen de l'Univers?

D'acord amb la cosmologia actual, amb el Bigbang es va crear tot el que existeix: la matèria, l'energia i el temps. Si abans d'aquell instant el
temps no existia, tampoc no existia un «abans», ja que això implica temps. És una paradoxa difícil de digerir.

En què ens ajuda l'astronomia?

L'astronomia és l'estudi del nostre macroentorn, és la geografia del futur. Ens permet conèixer el nostre propi passat i saber què serà del nostre planeta en el futur remot.

Quins camins t'han portat a l'observatori Fabra?

Quan vaig venir per primera vegada a Barcelona, el 1992, vaig demanar a un amic que m'hi portés, ja que sempre he estat un admirador de Comas Solà, que vaig conèixer des de nen per mitjà dels seus llibres. No hi vam poder entrar perquè estaven d'obres. L'any 2000 vaig repetir l'intent i tampoc no em va ser possible, perquè no era dia de visita. L'any 2003, no solament ho vaig aconseguir, sinó que, per a la meva sorpresa, vaig ser convidat a treballar-hi com a divulgador de l'observatori.

Quina és la teva tasca a l'observatori?

Sóc divulgador científic. La meva tasca és ensenyar astronomia; interpretar les investigacions dels especialistes i lliurar-les al públic no especialitzat, amb paraules planes i fàcils d'entendre, però dins de l'estricte rigor de la ciència.

Quin aparell de l'observatori és més interessant?

Com en el cas del cel, en el qual és difícil decidir quin és l'objecte més bonic, a l'observatori no és fàcil inclinar-se per un aparell o un altre com el més curiós i interessant. Com podríem deixar de costat el telescopi refractor equatorial, ànima i centre de l'observatori, tan vinculat a la història científica de la ciutat? O el telescopi escocès de 1886 que va pertànyer a Josep Comas Solà? O el pluviògraf d'intensitats inventat pel meteoròleg Ramon Jardí, que funciona ininterrompudament des de 1927? O el sismoscopi, del final del segle XIX, en el qual els terratrèmols no es registraven, sinó que es «veien»? No, tots són una sola cosa. Entre tots expliquen una història: la d'una institució que ha estat el referent científic de la ciutat durant més d'un segle.
Us hi voleu apropar?

Autor: Joan de Déu Prats

Font d'informació: