Els instruments de corda tenen un origen europeu encara que molts segles abans hi havia arpes hebrees i egipcies de les que no saben el número exacte de cordes. Altres famílies d'instruments com els de percussió  tenen un naixement més allunyat de la nostra cultura.

Fer vibrar una corda és una de les formes més antigues de produir un to musical. Aquesta corda necessita una caixa de resonància que és la que fa augmentar la sortida sonora. Es reben les vibracions mitjançant ponts de recolçament i després arriben a l'are amplificades. Les diferents longituds i tensions de les cordes són les que fan possible la creació de les notes que formen part de l'escala musical.

Quant més llargues són les cordes més greu sonen i quant més curtes més agudes.
Quant més tensa està la corda el seu so és més agut i quant menys tensió hi ha més greu.

Aquests instruments els podem classificar d’acord amb la forma de tocar en:

• Instruments de Corda Fregada, són els que necessiten que un arc entri en contacte amb les cordes. A més del violí i per ordre de tamany trobem la viola, el violoncel i el contrabaix.
• Instruments de Corda Percudida, els instruments es toquen picant d'alguna manera la corda. El piano és molt conegut.
• Instruments de Corda Pinçada, els instruments es toquen amb els dits com podria ser el cas de la guitarra o d'un arpa.

Un exemple d'instrument de vent: el violí

Tenen una gran importància a l'orquestra simfònica.