Esportistes

A Tòquio 2020 hi haurà prop d'onze mil participants. S'assoliràun gran equilibri entre homes i dones. La gran majoria hauran superat duríssimes proves de qualificació per estar entre els millors del món i formar part del somni olímpic. Aquests atletes representen a més de 200 països diferents.

  • Universalització

Hi ha des de delegacions molt nombroses de potències esportives com Estats Units i Xina amb centenars d'esportistes fins a països que porten representacions simbóliques, a vegades sense nivell. Així participen a les competicions tots els comités olímpics. Usain Bolt o Michael Phelps llorejats Els esportistes més importants conviuran amb alguns representants de petites nacions que a vegades no tenen un mínim nivell tècnic. 

Moussambani va ser un nedador de que representa els efectes negatius que pot tenir aquesta universalització. Va tenir seriosos problemes per atravessar la piscina nedant. L'oportunitat donada però el va fer poder entrenar i anar millorant el seu estil i competivitat, amb el pas dels anys. Això va passar a Sidney 2000.

Atletes importants partipants a les últimes edicions:

Històrics:

  • Els boicots

Ara fa 20 anys a Atlanta 1996 es va realitzar el gran salt envers l'universalitat al ser la primera edició en molt de temps que no va patir cap boicot (renúncia a la participació com a protesta per algun fet concret) . Política i esport no s'haurien de relacionar massa però una certa barreja era present  a la majoria d'edicions. A Montreal 1976 es va produir la renúncia en bloc dels països africans. 

Després es produirien els dos boicots més coneguts i importants, van ser els de 1980 a Moscú i el de Los angeles 1984, sempre per qüestions polítiques. 

A Moscú 1980 promou el boicot els Estats Units i el segueixen molts estats occidentals, en resposta a això la URSS i molts més països comunistes tornen la moneda quatre anys després. Això va fer baixar molt la participació i falsejar-se els resultats, en moltes proves era molt més fàcil obtenir un bon resultat.

1988 i 1992 presenten petits casos aillats de renúncies. Atlanta 1996 posa fi a 20 anys de conflictes.

  • Professionals i aficionats

Els Jocs Olímpics varen ser pensats per deportistes aficionats, aquells que no cobraven, però a la dècada dels 80 es va veure que aquesta restricció no tenia sentit i es va obrir a professionals. De totes maneres els millors d'alguns esports olímpics encara no poden viure d'ells.

Durant molt de temps els esportistes que si rebien diners per pràcticar el seu esport, no eren admesos i un cop que algú participava i es demostrava la seva professionalització es desqualificava.

Als últims temps, establir límits entre aquells que ho són per afició i els que viuen de l'esport és molt difícil. 

Als anys 80 es va començar a obrir els esports als professionals, casos molt coneguts són la tornada del tenis a les olimpíades a l'any 1988 o deixar entrar als jugadors americans de la NBA de bàsquet l'any 1992, quan la resta de estats ja contaven amb jugadors molt ben remunerats des de molt abans.

Es conserven al programa esports amb molta tradició que des de sempre es consideren amateurs. 

  • Acollidada dels atletes

Actualment hi ha una barreja entre esportistes professionals i amateurs que en una situació normal podrien conviure junts a la Vila Olímpica, que és un grup d'edificis amb habitacions pels atletes.

Els esportistes que participen als jocs ho fan per diferents motius, un d'ells és la possibilitat de viure a aquests indrets abans de competir, es valora molt l'opció de conviure amb la resta d'atletes en aquestes residències, els participants consideren enriquidor conèixer a altres esportistes de països i proves molt diferents a ells. Malauradament la situació de pandèmia mundial ha obligat a buscar alternatives d'allotjament i provocarà moltes restriccions en la manera de relacionar-se entre els membres de la família olímpica.

Vés a l'especial Jocs Olímpics