Article
Imatge antiga
Les biblioteques públiques s’inicien a Catalunya a principis del s. XX de la mà de la Mancomunitat . Un cop d’ull a la història de les biblioteques de la Xarxa és també una mirada a la història del nostre país.
Amb l’afany d’estendre la cultura i la formació a tot Catalunya, la Mancomunitat encomana al Consell d’Investigació Pedagògica un projecte de planificació per crear biblioteques a tot el territori. Aquest projecte, redactat bàsicament per Eugeni d’Ors, és el disseny d’un ambiciós pla que proposa:
Organitzar un sistema en el qual la Biblioteca de Catalunya ha de ser la capdavantera i les biblioteques populars han de ser les filials.
Uns locals: “propis, independents, nets, blancs, clars amb aspecte estètic.
Uns serveis adequats amb prèstec a domicili, espais per a tothom i , horaris amplis: obertes tots els dies feiners [...] i els festius unes hores al matí.
En quant al personal serà tècnic, femení, amb una formació especialitzada i també en el camp de les humanitats.” Per això es crea l’Escola Superior de Bibliotecàries de la qual s’avança el programa docent, la missió social i el perfil professional.
En un any es redacta el projecte, s’aprova i es duu a la pràctica.
Així, el juliol de 1915 la Mancomunitat convoca el primer concurs per a l’adjudicació de quatre biblioteques populars i a la tardor del mateix any l’Escola Superior de Bibliotecàries ja comença a funcionar.
1918. Es gradua la primera promoció de bibliotecàries i s’inauguren les quatre primeres biblioteques populars, una a cada província: Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot.
Per primera vegada les biblioteques tenen els llibres de lliure accés als prestatges, disposen d’una secció per a infants, presten llibres i la majoria tenen una sala destinada a activitats culturals i socials.
Passa el temps i la Mancomunitat continua la construcció de biblioteques. El 1920 constitueix la Central Tècnica de Biblioteques Populars, que té les funcions d’unificar criteris de funcionament i prestar suport a la gestió. Jordi Rubió i Balaguer, director de la Biblioteca de Catalunya, n’assumeix la direcció.
En èpoques posteriors les Diputacions entomaran les tasques administratives necessàries pel manteniment de les biblioteques.