Article
Cartel de la celebració
"Prepara't per ser sorprès" és l'eslògan de l'Any Internacional de la Cristal·lografia 2014, que és un dels temes centrals de la 19a Setmana de la Ciència que es celebrarà a Catalunya, enguany del 14 al 23 de novembre.
La cristal·lografia és la ciència que estudia els cristalls minerals i la resolució d'estructures cristal·lines. Ja estareu familiaritzats amb els minerals i cristalls que apareixen a la natura, com el sucre, la sal, els flocs de neu i pedres precioses, però sabíeu que la xocolata conté petits cristalls de la mantega de cacau? Per obtenir la brillantor adequada, les textures cruixents i la suau fusió a la boca que fa que la xocolata sigui tan deliciosa, la mantega de cacau ha de cristal·litzar en només una de les sis formes possibles. Amb les altres cinc no tindria el mateix gust. I qui va treballar per descobrir això? Els cristal·lògrafs és clar!
La bellesa i el misteri dels cristalls han fascinat la humanitat des de l'inici dels temps. Els antics egipcis ja el feien servir com a cosmètics: el Kohl, com a maquillatge negre pels ulls, o la galena i altres cristalls més estranys.
La primera persona que va observar que els cristalls tenien forma simètrica va ser el matemàtic i astrònom Johannes Kepler. Charles Bridge fou qui va descobrir, mentre passejava per Praga un dia d'hivern del 1611, que els flocs de neu que queien sobre el seu abric eren tots diferents, però que tots tenien sis cantons.
Fa uns 100 anys es va descobrir que es podia desxifrar l'estructura d'un vidre si s'exposava aquest als raigs X. La primera estructura que es va resoldre va ser la de la sal de taula. Però a mitjans del segle passat es van determinar molècules més complexes com la penicil·lina, ADN, o la insulina.
La cristal·lografia té un enorme impacte en la nostra vida diària. Al llarg de la història els cristalls han tingut diferents usos: en farmàcia, metal·lúrgia, com a substitutius ossis, ...
A l'octubre del 2012 el Curiosity rover de la NASA va utilitzar els raigs X per analitzar mostres de sòl al planeta Mart, i amb els resultats van veure que el sòl marcià era similar als sòls dels volcans hawaians.