Els primers humans vivien en contacte amb la natura i els seus recursos, però allà on no hi havien refugis naturals per sentir-se segurs van haver de fer construccions per aixoplugar-se del vent o protegir el foc, d’aquesta manera la cabana va ser el primer habitatge construït pels humans.

Els materials que van emprar per construir les primeres cabanes van ser els que tenien al seu abast com fang, pells i branques. Quan les eines com destrals i ganivets de pedra esmolada es van perfeccionar els materials de construcció cada vegada van ser més sòlids.

Segons el tipus de cultura, nòmada o sedentària, les construccions també van anar canviant. Els nòmades feien i fan servir estructures fàcilment desmuntables i amb materials que els protegien de la calor, del fred i de les pluges. Tenim exemples com la cabana Wigwam , dels indis canadencs, la tipi, dels pell roges, o la Iurta asiàtica, tenda de campanya utilitzada pels pobles nòmades de les estepes de l’Àsia Central des de l’Edat Mitjana.

La cultura sedentària, però, buscava estructures estables, duradores i fermes. Tenim exemples en els palafits, que es construeixen damunt de pilars o pals dins aigües tranquil·les com llacs, llacunes o la riba del mar en algunes zones de Xile o les cabanes de fusta que es feien (i es fan servir) a Europa i més tard a Amèrica.

Les cabanes de fusta més antigues son les fetes directament de troncs d’arbres, no de taulons que vindran després, apilant-los horitzontalment un sobre un altre i entrellaçant-los en les cantonades. Per aconseguir que es mantinguessin la calor i la impermeabilitat que de natural proporcionen els troncs macisos s’omplien els forats amb barro.

Les cabanes de fusta han estat un símbol de la pobresa durant molt de temps, especialment als EEUU on van ser emprades pels primer colons i després per les famílies menys afavorides de la societat.

Als contes tradicionals, les cabanes de fusta es relacionen sempre amb els caçadors, els llenyataires o amb persones que viuen al bosc, com les bruixes.

Actualment, s’estan recuperant com a construccions que respecten la natura, cada cop més emprades als països nòrdics, on tradicionalment son habitual veure-les com a saunes. També s’estan recuperant com allotjaments als càmpings.