Guia de lectura
Dinant amb Arnold Wesker i Ferran Utzet
Dues de la tarda. Arribem al lloc acordat de la trobada. Res de luxes, tot és auster, una gran sala on veiem una taula parada al fons i dos plats acompanyats de dos gots plens d’aigua. Avui farem un dinar fictici amb el dramaturg Arnold Wesker i el director de teatre Ferran Utzet. Menjarem un plat únic, sopa de pollastre amb ordi.
Bon profit!
Arnold Wesker (1932-2016) és considerat un dels millors dramaturgs del segle XX. Va créixer en el si d'una família obrera d'origen jueu. Va estudiar comptabilitat, taquigrafia i mecanografia a l'Upon House Central School de Londres. Va exercir diversos treballs al llarg de la seva vida, entre ells reboster i cuiner, experiència que va inspirar diverses de les seves obres. L'any 1950 va fer el servei militar a les Forces Aèries britàniques on va exercir de cuiner, vuit anys més tard es va casar amb Doreen Cecile, una cambrera companya de treball que va conèixer en un hotel de Norwick. Totes aquestes vivències li van servir d'inspiració per escriure gran part de les seves obres "Sopa de pollastre amb ordi" (1958), "Patates fregides amb tot" (1962) o "La cuina".
L'any 1959 va rebre el Premi a l'Autor revelació per "Arrels" (1959). Aquesta obra juntament amb "Sopa de pollastre amb ordi" i "Estem parlant de Jerusalem" componen la trilogia autobiogràfica, coneguda com La trilogia Wesker. El 1999 va rebre el premi Last Frontier Lifetime Achievement pel seu servei en el teatre. Li van concedir diversos doctorats honoris causa per universitats britàniques i nord-americanes. L'any 2006 va ser nomenat Sir i va passar a ser membre de la Royal Society of Literature.
Autor de quaranta obres de teatre, també va escriure assajos, novel·les, poesies i guions per a televisió. Va ser director d'escena d'alguns dels seus textos.
Arnold Wesker, Harold Pinter, John Arden, John Osborne i altres menys coneguts van formar la "generació dels joves irats" ("Angry young men"), batejats així pel crític John Russell Taylor. Era una generació que va crear les bases de molt del que es representa avui tot recuperant el realisme social de Txèkhov, Ibsen i bevent també de Ionesco o Beckett.
Ferran Utzet (1977) és actor i director de teatre. Matemàtic de formació, com a actor, es va formar a La Casona amb Fernando Griffell i en diversos tallers i workshops amb mestres com Christophe Marchand, Christian Atanasiu, Lilo Baur, Alex Navarro o Sergei Ostrenko. Després d’un breu pas per l’Institut del Teatre en els estudis de Direcció i Dramatúrgia, que no va completar, va començar la seva carrera professional dirigint Novecento, un espectacle de Teatre Portàtil que es va representar en més de cinquanta pisos, terrats i patis de Catalunya i també al hall de la Sala Beckett.
Va dirigir “Les Millors Ocasions”, de Jordi Casanovas, a la Sala Flyhard el 2013 i col·labora regularment amb la companyia La Perla 29, on durant quatre anys va ser ajudant de direcció d’Oriol Broggi en espectacles com “Incendis”, “Luces de Bohemia”, “Cyrano de Bergerac” o “Electra”.
Amb la Perla 29 ha dirigit “Traduccions/Translations“, “Dansa d’Agost”, ha codirigit amb Oriol Broggi el monòleg “Un Obús al Cor” de Wajdi Mouawad i “Sopa de Pollastre amb ordi”.
També treballa com a formador teatral en l’àmbit del teatre universitari, dirigint el grup de teatre de l’Escola de Disseny Elisava.
2. Per meravellar-se amb set actors en estat de gràcia.
3. Per veure com l'escenografia pot explicar el pas del temps.
4. Per reflexionar sobre la manera que els teus somnis i ideals s'han anat transformant a mesura que et feies gran.
5. Perquè hi ha música en directe.
"No pots canviar les persones, fill. L’únic que pots fer és donar-los una mica d’amor, i confiar que l’acceptaran"
"Sopa de Pollastre amb ordi" d'Arnold Wesker
Data de creació: 12/04/2018
Última actualització: 31/08/2018
Seccions de la guia
Obra recomanada
"Sopa de pollastre amb ordi" és una obra escrita el 1956 pel dramaturg anglès Arnold Wesker que descriu la vida dels Kahn, una família d’origen jueu de classe obrera i comunistes convençuts de l’East End londinenc, entre els anys 1936 i 1956, un període de la història que va des del moment d’autoafirmació de la classe obrera anglesa fins a l’esclafada revolució hongaresa.
Tres dates marquen les seves vides: 1936, any d'esperança davant la possibilitat d'enderrocar el feixisme i en particular fer que el "no passaran" d'Espanya sigui una realitat; 1946, al final de la segona guerra que mai es va pensar pogués produir-se després del desastre de la primera i que porta a una primera decepció, i 1956 la total desil·lusió davant d'una societat de consum que entra amb força i una caiguda de Rússia com a model de societat utòpica. En aquestes dècades s'esdevenen esdeveniments que, de mica en mica, van minant les consciències. El crit, a Espanya, del "no passaran" els feixistes, s'ofeguen amb el "van passar". El mai més una Gran guerra (la primera), va venir la Segona amb tota la seva seqüela de camps d'extermini i en la següent dècada el paradís comunista es veu tacat per les matances de Stalin. Tres grans esdeveniments com tres símbols de la Història, que convulsionen els fonaments dels més compromesos.
Cada un dels membres de la família Kahn (els pares, Sarah i Harry, i els fills, Ada i Ronnie) i el seu entorn van claudicant a diversos nivells, engolits pel pragmatisme d'una societat consumística. Només un dels membres queda en peu: la mare, dona valent sense grans projectes intel·lectuals que s'erigeix com una predicadora d'una esperança, d'uns valors, d'una utopia amb la necessitat de viure el dia a dia a la recerca d'una escletxa que deixi passar la llum i arribar a un món millor en el que segueix creient.
En 1958 quan Wesker l'escrivia encara no havia caigut el mur de Berlín. L'URSS era el contrapès perquè un capitalisme no avancés. El consumisme buscava les esquerdes dels idealismes, però moltes comunitats encara aconseguien contenir les seves envestides. Wesker venia a ser com un profeta veterotestamentari, avisant apocalípticament d'una gran bèstia que podia engolir a tots. En situar a Sara Khan, la mare, com predicadora d'una esperança, d'un seguir creient en els valors i en la utopia sembla que s'obria una escletxa i que deixava passar la llum i la visió que és possible un món millor
Aquesta mare valent, creient en els autèntics valors de l'ésser humà i no deixant-se acovardir ni entabanar per miratges és una figura èpica i atractiva, però no estic molt segur que Wesker la posi com a ideal a seguir. Més aviat la intenció de l'autor és simplement de denúncia d'un fet destructor que irremeiablement s'imposa. Ara al 2005, aquest profetisme s'ha complert. Tretes les barreres de contenció del capitalisme, aquest s'ha transformat en una bèstia brutal i la societat comença a tremolar davant l'atac insistent d'un consumisme que relega qualsevol valor a una estúpida utopia i que utilitza l'ésser humà com a mera mercaderia de bescanvi per augmentar el seu propi capital.