Nascuda el 18 de juliol de 1888, Margarida Xirgu és una de les grans dames de l’escena teatral catalana i internacional. L’actriu coneguda sota la forma de l’article determinat davant el cognom - la Xirgu - fet que se li atorga automàticament a professionals de primeríssima categoria com confessa Sergi Belbel en el seu article “Una vida al teatre”, va ser una dona compromesa no només amb l’art teatral sinó també amb la llibertat. Fins al punt que la Guerra Civil Espanyola la va obligar a viure exiliada a Xile, Argentina i l’Uruguai, país que va morir el 25 d’abril de 1969.

Lluitadora, liberal i emprenedora, l’actriu no només va expansionar el seu talent artístic sobre els escenaris, sinó que també va ser rellevant la seva trajectòria com a empresària, pedagoga i promotora de dramaturgs. Musa de Federico García Lorca qui va dedicar-li aquestes paraules, “Margarita: Cada rosa tiene un rumorcillo de agua, y un dolor de estrella viva bajo sus hojas heladas...”

A través de catorze moments estel·lars de la seva trajectòria professional et proposem descobrir, reivindicar o bé recordar el llegat teatral d’una actriu indomable.

1. Molins de Rei, el bressol de l’actriu i referent de la seva memòria

Localitat on va néixer l’any 1888 és on es troben les seves despulles enterrades després de ser repatriada l’any 1988, dinou anys després de la seva mort a Montevideo (Uruguai). Així mateix, la ciutat té un paper clau en la reivindicació de la seva memòria, com és  la convocatòria anual del Premi Memorial Margarida Xirgu que premia la millor interpretació femenina de la temporada teatral barcelonina des de 1973,  guardó que aquest any ha recaigut a Imma Colomer.

2. Ateneus obrers de Barcelona, els seus primers passos sobre els escenaris

De ben jove va combinar la seva feina en un taller de passamaneria amb el teatre amateur als ateneus obres de Barcelona. Concretament a l’Ateneu del districte V, el qual el seu pare era membre, va interpretar l’any 1903 el seu primer clàssic, “Don Álvaro o la fuerza del sinó” d’Àngel Saavedra, Duque de Rivas.

3. Zola, la porta a l’escena professional

Amb la interpretació l’any 1906 de “Teresa Raquin” d’Émile Zola al Cercle de Propietaris de Gràcia, l’actriu va agafar popularitat a les esferes intel·lectuals barcelonines i va rebre els primers elogis com els del diari La Vanguardia, “Barcelona cuenta desde anoche con una primera actriz indiscutible, Margarida Xirgu”.

4. Blanca, el seu primer paper professional

Als 18 anys Margarida Xirgu va ser contractada per interpretar el paper de Blanca del clàssic d’Àngel Guimerà, “Mar i Cel”, al Teatre Romea de Barcelona. Cinc anys després, l’any 1911, el dramaturg escriuria per a ella el drama romàntic “La reina jove” que va representar al Teatre Principal.

5. Oscar Wilde i l’inici de la censura

Amb l’estrena de “Salomé” d’Oscar Wilde l’any 1910, l’escàndol i la censura sacseja per primera vegada a l’actriu. Així, tal com demana el paper que interpreta, balla la dansa dels set vels ensenyant el melic; acte que li ocasionarà l’acomiadament per atemptar contra la moral religiosa del moment. Unes amenaces i desercions que seran protagonistes al llarg de la seva trajectòria i, encara més amb l’època franquista, com és el cas de l’estrena de “Mariana Pineda” de Lorca, la qual va ser considerada com a propaganda republicana l’any 1927.

6. Actriu de talent i empresària teatral

L’any 1911 Margarida Xirgu va crear la seva companyia teatral, la qual esdevindria Companyia Xirgu-Borràs en fusionar-se amb la de l’actor Enric Borràs el 1919.

7. Salt internacional amb un drama alemany de Sudermann

El 1913 amb només vint-i-cinc anys fa el seu primer viatge a Amèrica del Sud  i debuta al Teatre Odeón de Buenos Aires representant “Magda” d’Hermann Sudermann amb crits de “Visca la Xirgu! Visca Catalunya!” d’espectadors catalans residents a Argentina.

8. Debut a Madrid de la mà de Santiago Rusiñol i de María Guerrero

L’any 1914 la companyia Margarida Xirgu es presenta a la capital espanyola amb “El patio azul” de Santiago Rusiñol. I és María Guerrero, actriu que admira Xirgu des de ben petita, que li ofereix l’equipament escènic que gestiona per representar el seu muntatge, el Teatro de la Princesa. L’expectació és màxima tal com relaten els diaris castellans de l’època, “Por vez primera va a presentarse ante nuestro público, que desconoce su arte però no así su fama. Ninguna actriz ha llegado hasta acá precedida de una notariedad tan ponderada”.

9. Textos a mida dels grans dramaturgs de l’època.

L’èxit de la Xirgu és tant notari a Madrid, que intel·lectuals i autors es rendeixen al seu talent escrivint-li obres que ella estrena amb gran èxit. És el cas de Valle-Inclán, Pérez Galdós o Jacinto Benavente.

10. Artífex del Festival de Teatre Clàssic de Mèrida.

En un viatge cap a Badajoz l’any 1926 s’atura a Mèrida i s’enamora del seu teatre romà fins al moment sense activitat teatral. I és tant el seu interès que des d’un principi desitja muntar un espectacle representant una tragèdia de Sèneca. Finalment tria “Medea” i és Unamuno qui li fa la traducció al castellà. El juny 1933 s’estrena l’obra on Xirgu interpreta Medea i Borràs a Jàson. D’aquesta manera neix el Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida tal com el coneixem en l’actualitat.

11. Lorca i Xirgu, un tàndem artístic insuperable

El 1926 va ser un any molt especial per l’actriu. A part de l’homenatge a l’Hotel Ritz de Madrid va conèixer Federico García Lorca; la primera trobada de moltes de dues figures cèlebres de la dramatúrgia del S. XX.

Un any després, estrenava, al Teatre Goya de Barcelona, “Mariana Pineda”, del mateix Lorca amb escenografia de Salvador Dalí. Després vindrien altres col·laboracions, com l’any 1930 de “La zapatera prodigiosa”, “Yerma” el 1934 i “Bodas de sangre” més “Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores” el 1935.

12.  La musa del teatre republicà

Reconeguda com la gran actriu de la República Espanyola, ja sigui pels seus ideals, amistats o per la condecoració el 1932 de l’ordre d’Isabel la Catòlica pel president de la República Manuel Azaña, un cop en el poder els franquistes tot canvia per la Xirgu. L’any 1939 li confisquen tots els seus béns i l’obliguen a exiliar-se on morirà amb 81 anys.

13. Promotora de l’art teatral a Amèrica del Sud

A part de la seva vocació interpretativa, Margarida Xirgu, va treballar conjuntament amb les administracions públiques i companyies hispanoamericanes per forjar escoles professionals de dramatúrgia. L’any 1949 és nomenada directora de l’Escuela Municipal de Arte Dramático de Montevideo i també de la Comedia Nacional a l’Uruguai on es van formar actors de la talla d’Amelia de la Torre o Alberto Closas.

14. Yerma, el seu últim viatge teatral

Com un viatge circular i perseverant, l’actriu dirigeix per última vegada en vida un espectacle del seu estimat Lorca a EUA. Si durant l’any 1934 estrenaria i interpretaria “Yerma” al Teatre Español de Madrid per la seva companyia teatral, el 1967 diria adeu als escenaris encapçalant un dels drames més cèlebres de l’autor granadí, “Yerma” a Massachusetts, dos anys abans de la seva mort a Montevideo (Uruguai).

“No soñar, no esperar, no creer en alguna cosa ...... es como no existir”

(Margarida Xirgu)