Els muntatges teatrals adreçats a les classes populars van viure el seu moment de màxima esplendor de finals del segle XIX a les primeres dècades del s. XX. L’avinguda del Paral·lel, que era un baròmetre del sentir popular, omplia nit i dia carrers i escenaris amb representacions molt  diverses que anaven des del vodevil, introduït per Josep Santpere juntament amb el teatre còmic al Paral·lel, passant pel teatre social, el teatre polític i els espectacles de revista. Fins a la Guerra Civil aquesta avinguda barcelonina va concentrar el el nombre més gran de sales d'espectacles d'Europa.

Immortalitzats pels pinzells de Picasso, Ricard Urgell, Isidre Nonell o Ricard Opisso, els espectacles i artistes sorgits del Paral·lel van convertir aquesta avinguda en un espai únic de llibertat i oci per a les classes populars i un termòmetre social i polític del moment menystingut per la cultura més intel·lectual. Els teatres del Paral·lel van ser la porta d’entrada de la modernitat i el progrés artístic a Catalunya.

La dels Santpere va ser una de les nissagues d'artistes més famoses de Catalunya. Josep Santpere i Pey, fundador de l’estirp, va seguir els passos del seu pare Ramon i va obrir una impremta pròpia i un taller d'arts gràfiques. Però, a poc a poc, va anar aparcant la seva feina a la impremta per dedicar-se exclusivament al teatre on va conèixer a la seva futura esposa, la també actriu Rosa Hernáez Esquirol amb qui van tenir cinc fills, una d’elles la cèlebre actriu polifacètica Mary Santpere.

El matrimoni sempre procurà distanciar la vida professional de la personal. La vida diària dels Santpere era igual que la de qualsevol família burgesa del barri barcelonès de l’Eixample deixant portes enfora la frivolitat típica del món de l'espectacle. Moltes són les anècdotes i vivències que acompanyen a tots els membres d’aquesta família d’artistes, popularment s’ironitzava dient que havien concebut els fills  coincidint amb la representació d'una opereta.

Josep Santpere i Pey (1875 - 1939). Conegut popularment com a “Papitu” i “el rei del Paral·lel” va ser un actor, cantant líric, director, emprenedor, empresari i productor teatral. Una de les fites professionals més importants d'en Josep Santpere va ser portar al Paral·lel juntament amb l’actriu Elena Jordi el gènere de teatre còmic que triomfava per tot Europa: el vodevil. Escenificat en llengua catalana, era una comèdia frívola, lleugera i picant que donava lloc a equívocs, dobles interpretacions i situacions còmiques que portaven als personatges a situacions límits, sempre hilarants, però amb final feliç en la qual s’alternaven parts cantades i números musicals. El públic es reia de la hipocresia dels benestants, d'una moral i d'uns valors aliens al seu propi tarannà. Era un gènere ideal per al Paral·lel, on els espectacles eren més permissius que en la resta dels teatres de Barcelona. Els anys d’esplendor del vodevil foren de 1915 a 1939 coincidint amb la mort de Josep Santpere i amb la dictadura franquista que el censurà i prohibí per immoral i per estar escrit en català.

Rosa Hernáez Esquirol (1887 - 1964). Coneguda popularment com la “Rosita”, va ser una ballarina clàssica, cantant de sarsuela i actriu que formava part del cos de ball Pauletta Pàmies. Anteriorment, havia estat florista de la Rambla. Va conèixer a Josep Santpere interpretant “La Santa Espina” d’Àngel Guimerà, al Teatre Principal, es van casar i van ser pares de cinc fills, Pepita, Ramon, Maria (Mary Santpere), Gabriel i Teresa. Va popularitzar el famós “Remena, nena” en una obra del mestre Torrents, de Begues; després van fer el “Tenorio” musical i Fins a l’any 1936 juntament amb el seu marit van girar per tota Catalunya.

Mary Santpere Hernáez (1913 - 1992). Va ser una humorista, vedet i actriu polifacètica que va tocar tots els registres (especialment la comèdia) i tots els mitjans (teatre, ràdio, cinema i televisió). Estant a la panxa de la seva mare, assistia com a públic a les obres que representava, per tant, ja formava part de la faràndula abans de néixer el dia 1 de setembre de 1913 en un tren tornant d'actuar a Vilanova de camí a Barcelona després de representar l’opereta “La casta Susana”. De jove va aprendre l’ofici de modista i sombrerera i aviat es va encarregar del vestuari de la companyia del seu pare. Amb un físic particular per la seva alçada, va destacar per la seva personalitat afilada i vis còmica. Va començar actuant en obres teatrals del seu pare. Va debutar al cinema l’any 1938 amb la pel·lícula 'Paquete, el fotógrafo público número uno', pel·lícula dirigida per Ignacio F. Iquino. Alguns títols van ser un èxit de públic com “El difunt és viu” (1956) d’Iquino o “Miss Cuplé” (1959) de Pedro Lazaga. També va treballar amb cineastes com Ventura Pons a “aquesta nit o mai” (1991), Luís García Berlanga a “Patrimonio Nacional” (1981) o Fernández Fernán Gómez a “El Pícaro” (1974). Va col·laborar a Televisió Espanyola i a la ràdio amb “La hora de Mary Santpere”. L'èxit no va trigar a arribar i va ser rotund, convertint-se en “La Mary, reina del Paral·lel”. La seva fama va traspassar l’oceà i va fer gires per Amèrica. El 23 de setembre de 1992 va agafar un vol de Barcelona a Madrid. Es va adormir per no despertar mai més.

Àlbum de fotos

Més informació:

• Mary Santpere a les biblioteques
• Josep Santpere a les biblioteques
• Pàgina dedicada a Mary Santpere
• Fons Mary Santpere del Museu d'Arts Escèniques (MAE)
• Mary Santpere, la Mary programa El meu avi TV3 
• Mary Santpere “La reina del Paral·lel” TV3
• Montserrat Roig entrevista Mary Santpere

• Josep Santpere cançons:  Reflexions d'en Pep Bonafè | Cuplets Humorístics | Santpere i Rosa Hernáez. El còctel de l'amor (remena nena) | Rei i ministres

• Recomanació: Elena Jordi: una reina berguedana a la cort del Paral·lel