Instrument d'anàlisi que ofereix, de primera mà, notícies, cròniques i comentaris dels esdeveniments teatrals i socials més importants esdevinguts a Espanya des dels anys trenta fins al 2005.

Estudi que vol fer pública la tasca de totes les dones que s'obren camí en el món del teatre i donar una mica de llum a aquesta feina que, sovint, ha quedat amagada en l'anonimat.

Miscel·lània de veus dramàtiques que resumeixen i mostren què és i què pot ser el nostre teatre contemporani, obrint les portes d'un futur ric de lectures i de visions.

Viatge a través d'un dels moviments culturals més decisius a la Catalunya de la segona meitat del segle XX: el que es coneix com a teatre independent.

Llibre que recorre els cent anys d'història de El Molino, il·lustrat per grans fotògrafs i amb nombroses imatges inèdites, rescatades d'arxius personals.

El teatre a Catalunya dels anys 60 a inicis del segle XXI.

Llibre adreçat als joves que s'inicien en aquesta professió, la de ser autor de teatre. Conté entrevistes amb 21 dramaturgs contemporanis, com José Sanchis Sinisterra, Alfonso Sastre, Ana Diosdado, Juan Mayorga, Laura Ripoll i Juan Carlos Rubio, entre altres.

L'autora analitza la significació i incidència de les principals figures femenines de la tragèdia grega en els autors catalans que han escrit teatre. Es posen de manifest així les arrels clàssiques del teatre català, tan evidents en l'obra de Salvador Espriu, però també molt importants en la de Vicens Villalonga o Josep Maria Muñoz, entre altres.

Aquest volum recull nou treballs que tenen com a matèria comuna el teatre català del segle XX referit sobretot a les illes Balears.

Aproximació històrica a l'art dramàtic a Catalunya, amb èmfasi especial a les revisions metodològiques, d'enfocament i orientació en les darreres dècades.

A principis de 2003, un heterogeni col·lectiu de joves intel·lectuals crítics va aplegar-se per debatre sobre l'estat general de la cultura al conjunt de territoris de parla catalana. La iniciativa va cristal·litzar en la publicació d'una ambiciosa col·lecció de llibres d'assaig, Argumenta, on poder oferir una panoràmica àmplia i estereoscòpica de la realitat.

Recull d'articles sobre el teatre català: els primers anys de democràcia, el model del teatre públic, el sector teatral privat, etc.

Article de la revista Avenç, núm 339 de l'any 2008.

Un recull complet del que han estat, són i representen al nostre país el conjunt d'activitats artístiques que s'engloben sota la denominació d'arts escèniques.

Número de la revista Assaig de Teatre, de l'Associació d'Investigació i d'Experimentació Teatral (AIET), dedicat al moviment teatral català a finals del segle XX.

Rosa Ma. Sardà, Josep Ma. Pou, Anna Lizaran, Pepe Rubianes i 33 actors més ens expliquen la part més còmica de l'escena teatral.

Un dels pioners del periodisme d'investigació a Catalunya va ser Josep M. Planes (Manresa, 1907 - Barcelona, 1936), testimoni d'excepció de la nova Barcelona, moderna i inquieta, hereva de l'esperit electritzant de l'Exposició del 29.

Antologia de sainets, peces teatrals en un acte, de caràcter còmic i popular, que generalment hom representava intercalada entre els actes d'una obra extensa.

Història del teatre a Catalunya entre els segles XI i XVI.

Els setmanaris humorístics Papitu i L'Esquella de la Torratxa van publicar, durant el trienni 1936-1939, peces teatrals breus que captaven de manera instantània, periodística, el moment històric. Aquest teatre d'humor, anònim o signat amb pseudònim, esmola les armes de la ironia, la paròdia o la sàtira i té una forta càrrega ideològica de signe antifeixista.

Publicació en ocasió del 5è aniversari del Teatre de Ponent.

Recull antològic de teatre català dels segles XIV al XVI.

Antologia de teatre dels segles XIX i principis del XX, amb autors com Apel·les Mestres, Ignasi Iglésias, Adrià Gual i Juli Vallmitjana.

Aquest llibre dona a conèixer un corpus rellevant de textos que, escrits durant el període bèl·lic, van defensar amb desigual sort la causa republicana. En segon terme, reuneix una sèrie d'obres, en la seva majoria breus, el principal interès de la qual radica en la seva condició de testimoniatges vius d'una època.