Com és que a Europa, i a Catalunya en particular, on tenim la inspiració i herència de l’anarquisme d’inicis de segle xx, no estem sabent crear una força que pari la degradació de la societat i la vida en això que podríem anomenar sistema capitalista, construint com a resposta un model democràtic i comunitari? Com és que al Kurdistan sembla que s’està aconseguint fer passos molt més ferms en aquest sentit? Com n’aprenem?

Jonathan Littell és un escriptor estatunidenc que va passar dues setmanes i mitja a Homs , al cor dels barris opositors al règim sirià. Un text escrit en condicions extremes a un lloc on els protagonistes es juguen la vida a cada instant. Aquests quaderns, que constitueixen un document absolutament únic i una autèntica investigació sobre el terreny, donen testimoni de la vida quotidiana del poble en rebel·lió de la ciutat d'Homs , de la resistència dels desertors de l' Exèrcit Sirià Lliure i de les atrocitats comeses per les forces governamentals.

Monogràfic de la "Vanguardia Dossier" que analitza la Guerra Civil a Síria fent èmfasi en el conflicte entre els sunnites menys extremistes i els favorables a les filials d'Al Qaeda.

La veu d'una dona anònima vinculada a una nombrosa i tradicional família d'Alep en narra aquesta història que ens explica la seva evolució vital que és, també, una metàfora de la joventut siriana dels anys vuitanta. La manera d'afrontar la vida, el seu ideari religiós i la seva visió política es van modificant a mesura que van passant els anys i la noia acumula experiències. Alimentada en tot moment per un odi extrem, la novel·la situa aquesta jove davant la repressió militar, la tirania de l'estat i la brutalitat dels esquadrons de la mort. Formarà part d'un grup armat gihadista, passarà anys com a reclusa a la presó, i finalment trobarà un cert alliberament en l'exili britànic.

El malestar àrab neix de situacions similars, encara que no idèntiques. Uns règims autocràtics que es perpetuen des de la nit dels temps, una gerontocràcia desconnectada de la realitat i aferrada al poder, una corrupció endèmica que s'estén per totes les estructures governamentals, una propaganda oficialista que falsifica de manera contumaç la realitat i disfressa de democràtic i popular un sistema autoritari, una asfixiant persecució de tota dissidència política, una sistemàtica vulneració de les llibertats fonamentals i una política exterior erràtica, supeditada freqüentment als dictats imposats des de fora i contrària a l'opinió pública domèstica. En aquest últim aspecte cal destacar l'estreta vinculació que molts àrabs atribueixen a la política exterior dels Estats Units i Europa amb determinats règims autoritaris i repressius, la supervivència depèn del seu grau d'acomodació a les prioritats geoestratègiques, econòmiques i fins i tot militars d'Occident. 

Samar Yazbek, és una escriptora i periodista siriana que va haver de fugir del país el 2011 per tal de salvar la vida. Instal·lada a França, ha seguit l'esdevenir del seu país i en aquest llibre construeix un relat sobre els múltiples drames que l'estan aniquilant. Compromesa amb la seva gent, ha retornat els anys 2012 i 2013 tres vegades a Síria de manera clandestina per viure i retratar de primera mà, com el que era un aixecament popular pacífic, s'ha transformat en una guerra sagnant. La seva narració ens situa al cor del conflicte sirià i de les seves misèries, tot reflectint que aquesta terra i aquesta gent havien construït durant segles una cultura i una convivència que ara ha estat dinamitada. Reflecteix la lluita per la supervivència de la gent, enfrontant-se molts d'ells tant al totalitarisme del règim de Al-Assad, com a la brutalitat dels emergents grups gihadista que han anat configurant la seva de bressol del Califat Universal.

El 2011, molts siris van prendre els carrers de Damasc per exigir l'enderrocament del govern de Bashar al Asad. A partir d’aquest fet, Siria es va convertir en un país en guerra abocat al col·lapse. Aquest llibre explora amb detall la vida real i quotidana en l’actual Síria, recollint nous testimonis de primera mà de combatents de l’oposició, exiliats perduts en un arxipèlag de campaments de refugiats i valents defensors dels drets humans.

Els periodistes David Meseguer (Benicarló, 1983) i Karlos Zurutuza (Sant Sebastià, 1971) repassen la història del conflicte kurd a partir de cròniques sobre el territori escrites durant més de deu anys. Els seus textos ofereixen un nivell de reflexió i interpretació tal, que transcendeix els fets puntuals i parlen de la primera línia del front de guerra, però també de la quotidianitat de la rereguarda. Respirando fuego introdueix apunts històrics per entendre una realitat territorial i política complexa, d'un poble de 40 milions de persones sota la sobirania de quatre Estats (Iran, Iraq, Turquia i Síria) dividit segons les fronteres dibuixades a principis del segle XX. El llibre de Meseguer i Zurutuza Els seus textos parlen de la primera línia del front de guerra, però també de la quotidianitat de la rereguarda. Però Respirando fuego introdueix apunts històrics per entendre una realitat territorial i política complexa, d'un poble de 40 milions de persones sota la sobirania de quatre Estats (Iran, Iraq, Turquia i Síria) dividit segons les fronteres dibuixades a principis del segle XX.

La forma d'autogovern Rojava s'anomena confederalisme democràtic. D'una banda, la democràcia és la substància, els valors, i la qualitat d'aquest sistema, mentre per l'altra el confederalisme fa referència a la col·laboració d'unitats autònomes i reflecteix les seves relacions dialèctiques. Amb aquesta forma d'organització dels kurds i les kurdes porten a terme una revolució alliberadora: estan enfortint el poder de la societat en detriment de l'Estat, mentre reestructuren les seves pròpies vides.

Un assaig sobre el país bressol de l'arabisme i que ha estat una força fonamental en l'enfrontament amb Israel. Aquest llibre,  escrit per Ignacio Álvarez-Ossorio, professor d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat d'Alacant, analitza l'evolució de Síria en el darrer segle.

Al llarg de cinc capítols el llibre aborda la història de la civilització Síria i la llarga lluita del seu poble contra el colonialisme, l'intervencionisme extern i les persistents conjures tramades per les successives administracions nord-americanes contra Síria.

Esfereïdor relat de la guerra civil siriana des de dins, des de primera línia, pels reporters Javier Espinosa i Mónica G. Prieto. Quan la revolució es va estendre per Síria al març de 2011, pocs podien esperar que manifestacions pacífiques fossin reprimides amb bombardejos aeris, armes químiques i una acurada estratègia que fomentés l'odi sectari que va atiar les diferències religioses consagrant a país a l'conflicte civil i fent de Síria un tauler de jocs per al món. Conscients de la dimensió de el problema, els reporters van cobrir des dels primers dies els secrets de la tragèdia, creuant il·legalment fronteres i exposant-se a la salvatge repressió del règim d'Al-Assad fins que l'extremisme va devorar la revolució i el segrest d'un d'ells, a mans de l'ISIS, va elevar fins a l'insuportable seu nivell d'implicació.

Aproximació a la realitat intricada i omnipresent en el món àrab- musulmà per entendre la Síria dessagnada per la guerra civil d'avui i la que demà il·luminarà, amb totes les seves contradiccions i conflictes, una nova Primavera Àrab triomfant. Des d'aquest punt de vista, el llibre és una eina imprescindible per enfocar la nostra mirada, per ser capaços de situar-nos en una dimensió allunyada de la visió unidireccional i d'entendre Orient i Occident com el que són, amb diferències, amb problemes comuns i amb un enorme potencial d'entesa. 

Boud Saeed obrí la seva pàgina de Facebook quan va esclatar la revolta a Síria contra el règim d'Assad. A través d'aquest mitjà va començar a llançar missatges de la seva vida quotidiana com postals fragmentàries sempre a la vora de la mort. Els testimoni de Saeed es llegeix com una crònica escrita des d'un futur probable: a fora, la destrucció ;  a dins, el món perfecte de les xarxes socials.

El sociòleg, politòleg i filòsof francès Sami Naïr analitza en aquest llibre el triomf del fonamentalisme islàmic després de la Primavera Àrab.

És un llibre de reportatges sobre Tunísia, Egipte, Líbia, Síria, Bahrain, Jordània, Palestina i Turquia que pretén registrar el canvi de visió del 2011, quan "per primera vegada, el Nord va mirar al Sud amb cert respecte" (Leila Nachawati). I ho fa apropant el focus als activistes per, des dels seus encerts i errors, obrir el pla a altres mirades, de polítics i experts, i traçar algunes claus d'un món àrab en transformació.  L'autor, Reem Khalifa, és una periodista independent a Bahrain, que treballa per al diari "Al Wasat" i "Associated Press".