Avui us recomano una de les propostes més divertides i gamberres que han caigut a les meves mans últimament, un llibre per riure i passar-s'ho d'allò més bé!

Absolutament farts de suportar les queixes i els plors de tots aquests infants que es neguen a acabar-se el plat, les verdures han decidit reivindicar el seu lloc al món, recuperar la dignitat que els ha estat arrabassada i, ho pensen fer amb una autèntica rebel·lió vitamínica, mai abans vista dins una nevera. 

Quin tip de riure! Però no només els nens, no. Els grans també! Vaig aprofitar que fèiem una calçotada amb amics (ara que hi caic, sort que no se'ns van rebel·lar les cebetes...), mentre uns preparaven el foc, jo vaig asseure'm amb dues nenes a mirar contes, vaig treure aquest i només veure el títol ja van fer cara d'interès, però quan vam començar a desgranar-ne les pàgines, tant elles com jo, rèiem ben a gust. És curiós que mentre jo era amb les nenes fent comèdia amb aquestes pàgines, vaig adonar-me que dos adolescents que corrien a la vora nostra, s'anaven acostant com qui no vol la cosa cap a nosaltres, amb simulat desinterès, fins que en un moment donat, estaven enganxats a nosaltres rient a cor què vols!

Ens ho vam passar pipa amb les diferents postures dels vegetals, l'estirat i petaner Lord Cauliflower, les carxofes pacifistes, els pebrots hip-hopaires, les esbergínies bel·licoses, les bledes porugues o les pastanagues passotes, ara bé, amb els raves, el deliri va ser màxim! Quin tip de riure que ens vam fer. Això sí, aquest llibre demana, no, exigeix, que la persona que el llegeixi es desfaci de qualsevol vergonya o complex i el narri posant-hi força teatre, si ho feu així, triomfareu i no només amb els més petits. 

¿Zozoz nozotroz? 
¡Y un dábano!
¡Que noz azpen zi noz habéiz confundido con la demolacha!,
podque a zabrozoz no noz gana ni la cebolla. Exigimoz:
1. Que ze noz deconozca nueztro zabor picantón.
2. Que loz padrez no noz tiden a la bazuda.
3. Y lo máz importante: que loz niñoz no ze díaz de nueztra fodma de hablad.

De lo contrario, ¡nueztro cidco azaltadá laz enzaladaz del mundo!

Com veieu la proposta és senzillament genial, original i divertida. David Aceituno ja el coneixíem d'anteriors treballs com Ensueños, Besos que fueron y no fueron, El dragón que cambiaba de cuento cada vez que estornudaba, Regálame un beso y Encantadas. L'il·lustrador Daniel Montero, en canvi, ha estat per mi una interessant descoberta, a qui des de ja mateix seguiré. Ha sabut captar el to distès i irreverent del text, complementant-lo de manera immillorable. Enhorabona nois, heu aconseguit un resultat excel·lent que triomfarà entre tots aquells que hi entrin!

Recomanat per Sílvia Cantos de la Bib. Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar