Personatge
Retrat de La Fontaine
La Fontaine va néixer a Château-Thierry (al departament d’Aisne, situat a uns 80 km al nord de París), el 8 de juliol de 1621. La seva família, que gaudia d’una bona situació econòmica gràcies al comerç de teixits, volia que desenvolupés una carrera eclesiàstica, però La Fontaine, tot iniciar els estudis els va abandonar per falta d’interès, i en 1649 va obtenir un diploma de lletrat del Parlament de París.
Però allò que interessava més a La Fontaine era escriure i formar part dels cercles literaris de Paris i és, sens dubte, a allò que més temps va dedicar durant tota la seva vida. Esforços que es van veure recompensats, ja que amb els anys va gaudir de prestigi literari i va ser escollit com un dels 40 membres de l’Acadèmia Francesa (institució que regula l’ús de la llengua francesa), també va fer-se amic dels que es convertirien en grans referents de la literatura occidental, Jean-Baptiste Poquelin (conegut com a Molière), Nicolas Boileau i Jean Racine.
Tot i que va començar a escriure molt jove, no va arribar a tenir veritable èxit fins a la dècada de 1660 . Va ser llavors quan va publicar alguns contes, inspirats en Boccaccio, i en 1668 les primeres faules. Al llarg dels 16 anys següents, entre 1668 i 1694 va reescriure un total de 247 d’aquets relats curts amb moralitat que van ser agrupats i publicats en dotze llibres. I és que La Fontaine va modernitzar aquest gènere literari, considerat un gènere menor en la seva època, i el va saber donar un llenguatge poètic molt expressiu i divertit tot i la seva brevetat.
La seva vida personal no va estar exempta d’escàndols per algunes de les seves publicacions, qualificades de poc morals, per les seves idees i també per la fidelitat sense fissures pel que havia estat els seu primer mecenes (Nicolas Fouquet, superintendent de Finances del rei Lluís XIV). Familiarment no va ser gaire afortunat, es va casar, va tenir un fill i es va divorciar pocs anys després. Va morir a Paris el 13 d’abril de 1695 en la més absoluta pobresa després d’haver-se gastat tota la fortuna familiar. Va ser enterrat al famós cementeri Père-Lachaise de Paris.