Personatge
"Auguste Lumière al seu laboratori". (Mienciclo Universal)
Al 1894, després de veure el funcionament del kinetoscopi de Thomas Alva Edison a l'Exposició de Paris, Antoine Lumière proposà als seus fills la possibilitat de crear un aparell que pogués reciclar l'invent del nord americà i fer-lo útil per a projeccions públiques.
Els dos germans començaren a treballar plegats. Auguste Lumière preferí fer-se càrrec de la part òptica, mentre Louis Lumière es centrava a trobar el sistema que poguès sincronitzar el pas de la pel·lícula pel davant l'objectiu projector.
Sincronitzar totes les parts mecàniques era una qüestió difícil de resoldre però Louis Lumière trobà la inspiració al sistema emprat per una màquina de cosir, capaç, amb una mecànica simple, de fer diverses accions alhora.
Finalment, amb un aparell construït per Jules Carpentier, sota les instruccions del mateix Louis Lumière, el cinematògraf fou patentat el 13 de febrer de 1895.
La seva presentació pública, projectant els films Lumière la varen fer al Saló Indi del Grand Café de Paris el 28 de desembre de 1895.
El 1907, els germans Louis i Auguste Lumière havien abandonat qualsevol pretensió de desenvolupar industrialment l'estrany aparell. Georges Méliès , un dels espectadors de la històrica sessió de 1895, prenia el relleu dels germans i amb el temps es va convertir en un dels més importants exhibidors del món.
El nou invent captivava a tots els que queien sota la seva màgia, però molt pocs aconseguien imaginar en aquests primers anys de segle que amb el cinematògraf acabava de néixer una prodigiosa indústria i un nou art.