Animals de cel
Què hi fa una ossa al cel? I un toro, un gall d’indi i un peix?
En la foscor de la nit, el cel brilla més que una ciutat il·luminada per llums i fanals. Abans
d’ofegar aquest mantell de punts brillants amb llum artificial, les persones d’arreu del món feien servir les estrelles per guiar-se. Miraven el firmament nocturn i hi veien formes. Veien constel·lacions: grups d’estrelles units per formar animals, objectes o divinitats. Com un passatemps d’unir els punts, formaven figures de cada estel brillant i les dotaven de significat. Algunes constel·lacions serveixen per orientar-se i d’altres marquen el pas de les estacions.
La constel·lació més fàcil de veure és l’Ossa Major o Ursa Maior, també anomenada “el Carro”. Fins i tot en el cel urbà de l’hemisferi nord es pot distingir aquesta constel·lació, que ens acompanya tot l’any. Algunes societats no hi veien un animal: a Holanda hi veuen una paella, a Anglaterra i l’antiga Roma una arada i els natius americans hi veien un cullerot. Pels grecs, aquell conjunt d’estrelles ja era una ossa, la nimfa Cal·listo transformada en ossa per Artemisa com a càstig.
A l’hemisferi sud no poden veure l’Ossa Major, però, en canvi hi tenen la Creu del Sud o Crux. Pels boiximans és una girafa, dues pels tswana. Pels maoris, una àncora de la Via Làctia que anomenen Te Punga. Els aborígens australians hi veuen un emú. Els maputxes, la petjada d’un nyandú, una au americana semblant a un austruç. Mentre que els mocovís hi veuen el cos d’un nyandú sent caçat per dos gossos.
Així doncs, el cel estrellat està ple de vida i històries, passades de generació en generació. Animals o objectes dotats d’una història particular. El cel que veiem nosaltres està ple d’animals de la mitologia grega: Ursa Maior, Taurus, Delphinus... Però aquestes mateixes constel·lacions reben noms i històries diferents en altres parts del món.
Constel·lacions
A la Xarxa Municipal de biblioteques trobaràs diversos llibres que parlen de la llum i les colors:
Text i bibliografia d'Albert Comellas de la Bib. de Pallejà
