Blancaneu és un conte popular o folklòric, és a dir, una narració de tradició oral en la que un grup d'oients escolta el que explica un narrador. Que sigui de tradició oral implica que es poden trobar moltes versions de la mateixa història, que poden tenir, fins i tot, títols i protagonistes diferents. Han de tenir, però, alguns elements comuns que les relacionin. 

En el cas de la Blancaneu, tenim com antecedent, entre d'altres, la història  recollida pel escriptor italià Giambattista Basile,  al s. XVII al seu llibre Pentameron: el conte de contes. Sota el títol de La petita esclava, explica com la Lisa es clava una pinta màgica i com, prenent-la per morta, els seus pares la col·loquen en un sarcòfag de vidre. La noia, de manera inexplicable, continua creixent i fent-se molt maca. L'enveja d'una parent pròxima, que prova de destruir-la, fa que desperti després de desprendre's la pinta.

La història, però, que més coneixem nosaltres és la del Germans Grimm del 1812. De forma molt resumida, la Blancaneus és una noia molt bella i això fa que la seva madrastra, amb la que es casa el seu pare en morir la mare, li tingui molta enveja i desitgi desfer-se d'ella. Té com a elements a ressaltar la relació madrastra-fillastra, un mirall màgic, una poma enverinada , un sarcòfag de vidre i uns nans.

 "Un dia de invierno en el que los copos de nieve caian del cielo como plumas se encontraba una reina sentada junto a la ventana cuyo marco era de ébano. Estaba cosiendo. Y como se puso a contemplar la nieve mientras seguia cosiendo distraídamente, se pinchó un dedo con la aguja y tres gotas de sange cayeron en la nieve. Y al ser tan bello el rojo sobre la nieve, pensó "Si tuviese un niño tan blanco como la nieve, tan rojo como la sangre y tan negro como la madera de este marco ..." Al poco tiempo tuvo una hija tan blanca como la nieve, tan sonrosada como la sangre y con los cabellos tan negros como el ébano, por lo que fue llamada Blancanieves". (trad. de Isabel Campos Adrados, a Los Cuentos de Hadas Clásicos Anotados, edició de Maria Tatar, publicat per ed. Crítica)

Si t'animes a continuar llegint la història, descobriràs que, tot i diferir molt, té punts en comú amb la historia de la Lisa.

Per cert s'han fet diverses adaptacions cinematogràfiques. Recuperem aquest article