El món de la literatura infantil està ple d’animals que parlen, que van vestits, que caminen a dues potes i que són capaços tant de fer-nos viatjar molt lluny com d’ajudar-nos a mirar la nostra vida quotidiana des d’un altre punt de vista : a vegades per riure’ns de les nostres manies i d’altres, per fer-nos reflexionar. També hi ha tot un altre munt d’animals que es comporten com ho fan normalment els animals : que viuen en espais naturals, que es desplacen a quatre potes i que fan coses d’animals. Però aquests no ens interessen tant en aquesta ocasió.

Es veu que alguns dels contes més antics que s’han trobat a diferents tradicions del món ja tenen els animals com a protagonistes. Però, els animals poden aparèixer de moltes maneres a les històries : a vegades com a simples acompanyants, com a personatges màgics, com a mascotes entranyables o com a protagonistes amb capacitat de prendre decisions. Quan aquests apareixen personificats (aquesta paraula un tant estranya significa que als animals els donem alguns atributs humans : el dotem de paraula, de pensament i els vestim i fem que es comportin com si fossin persones) poden fer part d’una mena d’històries anomenades faules.

Les primeres faules van aparèixer fa molts segles i conten que al principi funcionaven com una mena de llenguatge secret que utilitzaven els esclaus per passar-se missatges sense que els seus amos sabessin el que deien. Normalment aquests missatges utilitzaven animals per parlar sobre persones sense fer-ho de forma explícita. Amb el temps les faules es van acabar definint com històries curtes, protagonitzades per animals, que tracten de ridiculitzar o posar en evidència els defectes i vicis humans o tracten de comunicar un missatge moral (el que es coneix com moralina)

Ves a l'especial de La Fontaine i les faules