El terme tipi procedeix del Lakota (Sioux) i significa “lloc per viure”. Era l’habitatge tradicional de les tribus nòmades de les Grans Praderes de Nord-Amèrica. Consistia en una tenda de forma cònica construïda amb pells d’animals i pals de fusta. Era càlida a l’hivern, fresca durant l’estiu i en temporada de pluges el seu interior romania eixut. També era fàcilment desmuntable quan la tribu decidia moure’s de lloc i podia ser reconstruïda ràpidament en el nou destí.

Els tipis dels indis americans estaven fets amb pells de búfals, cosides entre sí amb tendons. Els nous tipis es construïen a la primavera quan els búfals havien perdut el pèl i tenien la pell més fina. Els pals eren de pi generalment polits per evitar esquinçades; el número total depenia del diàmetre de l’estructura.

Les tendes s’havien de renovar cada any a causa del desgast del temps.  Els tipis nous eren blanc i brillants, però amb el pas del temps agafaven tons marronosos i castanys i s’ennegrien per la punta a causa del fum de les llars de foc.

Els tipis eren d’uns 5 metres de diàmetre aproximadament i estaven dissenyats per a una família. A vegades també es feien més petits perquè els nens juguessin i d’altres, d’uns 7 metres de diàmetre, per a les reunions del Consell.

La decoració tradicional incloïa un llit de pell, cadires de pals de salze, un trípode de cuina, llenya, bosses per a aliments i per d’altres necessitats.

Una apertura a la cúpula de la tenda, que podia ser regulada amb dues vares exteriors, extreia el fum de la foguera, regulava la llum, protegia de la pluja i mantenia renovat l’aire.

Els tipis es muntaven en fileres formant un gran cercle, que representava el Cercle de la Vida. Al centre hi havia els tipis del Consell que contenien els objectes sagrats de la tribu. Les tendes s’aixecaven orientades sempre a l’est, el punt per on surt el sol.

Les dones s’encarregaven de decidir la localització més adequada per al tipi. Quan una dona decidia construir-ne un, convidava  a menjar a tots els seus amics i després del banquet els ajudaven amb el tallat i cosit de pells.

L’home s'encarregava de decorar-lo amb pintures i hi havia variacions depenent de la tribu a la qual pertanyia el campament

El tipi va evolucionar amb:

• L’arribada del cavall a Amèrica (S.XVII), que va facilitar la caça i va permetre transportar pals i pells més grans, i per això, crear tipis de més diàmetre i
• La substitució, a principis del segle XIX, de l’ús de pells per a la coberta per lona de cotó, que va facilitar el transport, el muntatge i la construcció del tipi i va permetre l’entrada de més llum en el seu interior.

Que us sembla, coneixeu algun altre habitatge portàtil tant útil, confortable i ‘xulo’ com el tipi?

Et recomanem que facis una ullada a la guia “Un món de cases”, on et recomanem llibres relacionats amb els habitatges del passat, del present i .... del futur