Adaptació teatral de la novel·la homònima del mateix autor. Relata la relació entre dos pressos que comparteixen cel·la a un Buenos Aires durant la dictadura argentina. Es tracta de Valentín Arregui, un polític d’esquerres i Luis Molina, un homosexual que ha estat acusat d’abusar d’un menor. Els dos companys de cel·la tinen llargues converses sobre les seves vides. Va ser portada al cinema per Héctor Babenco l’any 1985, amb William Hurt i Raul Julia com a protagonistes.

Obra teatral de Martin Sherman, escrita el 1978, la qual denuncia l’assetjament que els nazis van sotmetre als homosexuals. Bent està inspirada en l’obra Los hombres de los triángulos rosas escrita per un testimoni supervivent dels camps de concentració, en Hans Heger. El títol fa referència a la forma despectiva d’anomenar als homosexuals com a “desviats”. L’obra de teatre va ser estrenada a Londres l’any 1979 i portada al cinema per Sean Mathias l’any 1997 amb gran èxit de la crítica.

El text de Francisco Ors és una de les primeres obres teatrals del nostre país que parla obertament de l’homosexualitat. Estrenada l’any 1980, l’argument gira al voltant d’un dels personatges més coneguts de la història anglesa, la Reina Isabel I, qui en mans del dramaturg neix com a home i és gai. Tot una trama per denunciar la repressió i els drets d’aquest col·lectiu a l’Espanya franquista.

Obra teatral que presenta el conflicte d’una parella d’homosexuals, César i Eloy, que s’enfronten a una difícil decisió, trencar la relació o donar-se una nova oportunitat. La història està plena de tòpics i tabús de la vida en parella com la sinceritat, la dependència o la infidelitat narrada d’una forma molt natural.

Catherine Holly és una jove que aparentment ha perdut la salut mental. La seva tia, la Violet, amb la falsa intenció de guarir-la la vol sotmetre a una lobotomia. L’origen de la bogeria de la Catherine està en la mort del seu cosí, el Sebastian i fill de la Violet, durant un viatge a Europa al qual la jove l’acompanyava. La punyent veritat però, sortirà a la llum. El Sebastian havia estat menjat per uns nois mentre els pretenia, fent servir a la Catherine com a esquer.

bona

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una comèdia esbojarrada signada per Lluïsa Cunillé on els protagonistes, un taxista, un transvestit i una activista, radiografien la crisi econòmica actual enmig de la gran onada de desnonaments que sacseja els carrers.

Guanyadora del Premi Pulitzer de Novel·la 1983, el llibre narra la història de dues germanes nord-americanes de raça negra, Nettie, missionera a Àfrica i Celie, que viu al sud d’Estats Units enmig d’una vida torturada per la relació d’odi i repressió amb el seu marit i pels records traumàtics de la seva infància. Una vida tràgica on la seva única via de salvació  són  les cartes que l’envia la seva germana Nettie i la fe amb Déu. Però tot canvia amb la presència d’una dona, Shug Avery. A través de la seva coneixença i l’estima que li concedeix, Celie es descobreix com a persona i també com a dona. L’obra va ser adaptada al cine per Steven Spielberg l’any 1985.

Escrita entre 1929 i 1930, és una de les creacions teatrals més complexes de Lorca que tracta del valor per trencar amb el passat, amb les inèrcies, la tradició, la repressió -tant en pla artístic com en el afectiu- i emprendre allò que un realment desitja. Parla del teatre i del desig, a través d'un joc de màscares, en el qual es superposen ficció i realitat, en què les identitats es troben en contínua metamorfosi, perseguint sense parar l’autenticitat, l'honestedat i la llibertat. Dos grans temes relacionats entre sí articulen el text: l'amor i la veritat. La intenció del poeta és denunciar la falta de veracitat en el teatre, fins i tot a l'hora de descriure el sentiment més pur de l'ésser humà: l'amor. Així, no es pot representar l'enamorament entre persones del mateix sexe (d'aquí les nombroses referències a l'homosexualitat) o parlar dels problemes socials de les classes desfavorides.

L’obra de Jean Genet narra l’experiència de tres nois, Maurice, Lefranc i Ulls Verds en una cel·la on s’ha establert una jerarquia entre ells segons els actes criminals realitzats. D’aquesta manera Ulls Verds ocupar el primer lloc pel fet de ser un assassí seguit dels altres dos,  delinqüents menors. En tot aquest ambient opressor, Maurice i Lefranc, pugnen per aconseguir els favors d’Ulls Verds enmig d’un clima de sentiments contradictoris entre l’amor i l’odi cap al mateix líder. Un text teatral on es pot apreciar la temàtica de la delinqüència i l’homosexualitat constant en l’obra del dramaturg francès.

L’acció passa el dia abans de la visita del Sant Pare a Barcelona, i aquell dia, La llum, és un local gai especialitzat en intercanvis sexuals, està plena de clients. Membres de l’Església catòlica, polítics, i els habituals del bar es barregen amb el pressentiment que aquella nit serà especial. 

Aquesta obra tracta sobre l’amistat i els enamorament d’un grup de joves que comparteixen pis: en Josep Lluis, en Xavi, en Pau i la Berta ens mostraran la complexitat de les relacions humanes: la frustració amorosa, la homosexualitat, l'autoengany, la dificultat d'autoafirmació i la recerca d'una relació sentimental estable.  

Pel·lícula basada en l’obra de teatre The Children’s Hour de Lillian Hellman. Dues mestres d’una escola femenina són acusades de mantenir una relació homosexual en un context històric on aquest fet era poc menys que un escàndol. El fet té el seu origen en el rumor que una alumna llença com a revenja per un càstig. La calúmnia, com va ser traduïda al castellà, va ser dirigida per William Wylder l’any 1961 i protagonitzada per Audrey Hepburn i Shirley McLaine.

Obra sobre el poder desproporcionat de la crítica. Un jove sedueix un prestigiós crític d’art homosexual mogut per l’afany de revenja per la mort de la seva promesa. Aquesta se suicidà després de rebre una demolidora crítica per part del crític de la seva primera exposició de pintura. El jove acusa al crític de ser un artista frustrat i un homosexual reprimit.

Inspirada en la història real de Marie de Duplessis, La Dama de les Camèlies és la novel·la més coneguda d’Alexandre Dumas fill, que ell mateix va adaptar al teatre el 1852. La història d’amor entre la prostituta Marguerite Gautier i el jove Armand Duval ha estat objecte de múltiples adaptacions al cinema, a l’òpera i al teatre. La present versió per a l’escena parteix de l’obra de teatre i la novel·la originals i converteix un dels personatges més populars de la història de la literatura en la protagonista d’un relat atemporal, perfectament recognoscible en el món d’avui.

Ambientada a Nova York tres dècades després de la irrupció de l'epidèmia de la sida i poc abans de les eleccions del 2016 que van donar la victòria a Donald Trump, l'obra ens presenta un mosaic de relacions i connexions entre homes gais de diferents edats i classes socials, en què reflexiona sobre els drets han de ser les responsabilitats d'una generació amb la següent.

La jove Irène de Montcel té una relació sentimental amb Madame Aiguines. El pare d’Irène, però, sospita que aquesta està sota una mala influència i per tal de tranquil·litzar-lo, Irène li fa creure que manté una relació amb Jacques Virieu, amb qui per aparences s’acabarà casant. Aquest, realment enamorat d’ella, coneix el seu amor lèsbic i el matrimoni fracassarà.

Escrita l’any 1947 per Jean Genet, representa una de les obres cabdals del dramaturg francès. Interpretada com una crítica a la burgesia del segle XX i una reflexió al voltant de les classes socials, les dues protagonistes, criades i germanes, senten fascinació i odi vers la seva senyora, fins al punt que entren en un joc perillós i obsessiu entre la realitat i la fantasia que no sabran com sortir-se’n. L’obra exhibeix escenes d’excitació i poder entre les tres dones, un fet que molts han interpretat el clàssic sota la mirada de LGBT. 

Lisístrata ha tingut una idea genial per a acabar amb la guerra: convèncer la resta de dones gregues d'iniciar una vaga de sexe per tal de forçar els homes a negociar la pau. Així els soldats estarian tan desesperats al no tenir amb qui desfogar-se, que signaran la pau. Amb el que les dones no comptaven és que quan una dona s'allunya d'un home, sempre hi pot haver un altre home disposat a ocupar el lloc d'ella. Adaptació del Ralf König de la clàssica comèdia d’Aristofanes.

Lulú és una dona plenament conscient del seu gran atractiu, el qual fa servir per jugar amb el desig que senten cap a ella homes i dones. Revoltada contra l’afany de possessió que desperta, farà tremolar una i altra vegada els fonaments del convencionalisme de la societat burgesa i el seu caràcter animal i instintiu la conduirà irremeiablement cap a la destrucció.

Les obres incloses en el present volum són una mostra del perfil divers de Marc Rosich. En la selecció, es barregen la farsa esperpèntica, l'homenatge al melodrama, la paròdia política, el joc metateatral, el teatre de veus més formal, la biografia nostàlgica d'icones queer i les peces dedicades a intèrprets còmplices. Cada obra proposa un món particular, coherent amb unes regles de joc pròpies, però totes elles estan travessades per vasos comunicants: una mirada irònica i sorneguera sobre els humans, estratègies lingüístiques basades en la música de la paraula i un gust pels espais de frontera, on el teatre de text coqueteja amb el cabaret, la lírica, la cançó o la dansa, i on català i castellà conviuen de manera més o menys violenta.

El George i la Martha s’odien. Coneixen perfectament les seves debilitats i com increpar-se. El George és un professor d’història amb un greu problema d’alcoholisme i la Martha és una dona frustrada i irritable. Quan una nit de dissabte es reuneixen amb un company de la feina i la seva dona per passar un estona agradable, la vetllada esdevé un autèntic malson. Les dues parelles s’endinsen dins d’un espiral d’odi que acaba per destapar les emocions més profundes de cadascun d’ells. L’obra  és un retrat de la societat americana de la segona meitat de segle XX on apareixen denominadors comuns:  l’alcoholisme, la impotència, l’infantilisme, l’homosexualitat latent i el sadomasoquisme entre d’altres tot articulat sota el mal nacional, l’engany. 

L'Àlex acaba de tenir un desengany amorós. S'ha fet il·lusions amb algú que, al cap de poques setmanes, ha desaparegut del mapa. Agafa el telèfon i es disposa a demanar explicacions sense saber que aquesta trucada tindrà conseqüències imprevisibles. En Bruno, per la seva banda, no es fixaria mai en algú com l'Àlex, però un equívoc fa que s'acabin coneixent. I el que comença com una cita normal i corrent s'acaba convertint en un esdeveniment que els canviarà la vida. És el primer muntatge que Guillem Clua escriu i dirigeix alhora.

Les obres que formen part d'aquest volum dedicat al teatre trans i al teatre queer porten a l'escenari cossos i identitats de gènere que defugen la normativitat. Limbo, A mí no me escribió Tennessee Williams (porque no me conocía), De tritons i sirenes i Ocaña, reina de las Ramblas ens parlen d'individus que no encaixen en una societat bastida des del privilegi heteronormatiu.​

Antologia que recull peces teatrals d’autors mexicans  a través de les quals ens volen apropar a les realitats de la comunitat LGTBI que demana icones i expressions que reforcin els seus valors estètics, morals i ideològics. No és dramatúrgia de la morbositat ni del sensacionalisme, és un teatre que li aposta a la qualitat estètica dels seus textos i a la trajectòria artística dels seus autors. Encapçala el llibre "Escaleno" de Gabriela Ynclán, una obra sobre un triangle amorós; segueix el relat "Inocente para siempre", de Jesús González Dávila, on la cruesa es fa present en una obra breu plena d'erotisme que frega l’escatològic. A "Piel de arena" de Tomás Urtusástegui, trobarem una combinació molt ben dosificada i mesurada d'humor, al·legoria, erotisme i melodrama. "Drácula gay", del mateix autor, és una farsa sobre el comte Dràcula en la seva versió efeminada, amb molt sentit de l'humor. Segueix una altra obra de Urtusástegui "Inseminación artificial", una peça breu i bastant emotiva, que recrea de forma molt realista la situació d'una parella de lesbianes que celebren el naixement del seu primer fill. Tanquen dues obres que aborden la situació de la SIDA, "Un día nublado en la casa del sol" d'Antonio Algarra i " Curvas peligrosas y fuertes vientos " de Marco Antonio Espinoza.

L’obra se situa en una escola anglesa d’educació secundària, on un grup de joves es preparen per als exàmens d’ingrés a Oxford i Cambridge. El valor i el sentit de l’educació, el pas de la joventut a la maduresa, el creixement personal i el coneixement de la pròpia sexualitat són temes que tracten el que es considera un dels millors textos d’Alan Bennet. 

Obra teatral escrita l’any 1985 i adaptada al cine per Ryan Murphy el 2014 sota el mateix títol, narra l’inici de la crisi del VIH dins la comunitat gai de Nova York durant la dècada dels 80 i els esforços del mateix col·lectiu homosexual, metges i activistes, per combatre la malaltia. A més es presenta la denúncia davant de l’Estat americà que ignorava la magnitud del problema creient que era un problema exclusivament de les persones homosexuals. 

Obra protagonitzada per tres personatges femenins, dos dels quals, Anna i Claire, mantenen una relació íntima a la Nova Anglaterra del s. XIX. Tanmateix, per raons econòmiques Anna s’ha fet amant d’un home casat i Claire s’ha enamorat d’una jove a la qual ha convidat a la casa que comparteix amb Anna, amb el propòsit de seduir-la. Tant Anna com Claire ignoren, però, que l’amant de la primera i l’enamorada de la segona estan estretament connectats.

Blanche i Stella Dubois són dues germanes que pertanyen a una rància i arruïnada família dels Estats Units. Blanche, una dona fascinant, culta, refinada i a la vegada tèrbola i decadent, visita la seva germana a Nova Orleans després del suïcidi del seu marit quan ella el descobreix al llit amb un altre home. Stella, jovial i enamorada del seu marit rude i violent, Stanley, li obre les portes de casa seva. Malgrat la seva actitud melindrosa i arrogant, Blanche és un esperit esquerdat que arrossega un passat tempestuós. La seva inestable conducta provoca conflictes que alteren la vida de la jove parella.

El dia en què Hitler arriba a Roma abans de la Segona Guerra Mundial, tots els habitants d’un de l’edifici marxen al carrer, a la gran manifestació feixista. Antonietta i Gabriele, una mestressa de casa i un periodista radiofònic homosexual perseguit pel règim feixista, no hi acudeixen i es troben de manera casual.  Són dues ànimes que es senten properes i que tenen dubtes –ell perquè haurà de deixar l’home que estima, ella perquè no té altra identitat que la d’esposa i dona de casa.

Un text atrevit, provocador i arriscat del dramaturg Gabriele di Luca que radiografia una particular família. Una comèdia àcida, delirant i descarada que posa a escena cinc personatges: Fil, un noi cínic i desil·lusionat i Charlie, un animalista convençut i defensor dels drets civils, cultiven grans quantitats de marihuana al seu pis per intentar donar el gran cop de les seves vides: invertir el funcionament del mercat i exportar-la a Mèxic. A ells dos s'hi afegirà Wanda, una noia obesa i insegura i Mina, la mare de Fil, una dona frustrada que acaba de sortir d'una clínica per desintoxicar-se del vici que sempre l'ha perseguit. Tot es complica quan, després de vint-i-dos anys d'absència, torna a casa el pare de Fil i exmarit de Mina, desvetllant la seva transsexualitat i declarant-se obertament bisexual.

L’obra s’ambienta a Manhattan als anys 80, en l’era de Ronald Reagan i l’esclat de la SIDA. Per una banda, Prior contreu la SIDA i el seu amant Lou l’abandona en saber-ho. Per l’altra, Joy i Pitt són parella però no han sortit de l’armari, és més, mantenen les aparences per diversos motius. Joy per creences religioses i Pitt per estatus social. HBO va realitzar una sèrie l’any 2003 amb el mateix nom basada en l’obra de teatre. L’obra va guanyar el Premi Pulitzer l’any 1993 i dos Premis Tony per la seva posada en escena.