En aquesta obra de teatre, Pirandello intercala en l'argument propi de la peça teatral una situació molt particular: el director de l'obra, el Dr Hinkfuss, exhorta els actors a improvisar, és a dir a prendre el text original tan sols com una mera guia a partir de la qual desenvolupar la "veritable" obra, producte de la seva pròpia inventiva. La tesi primordial del Dr Hinkfuss sosté que el text original, com tota obra ja escrita (conclusa) representa una construcció inert, la qual només recobra vida en ser actuada i reinterpretada per algú. En aquest sentit, Hinkfuss afirma que el seu pensament es basa simplement en la fórmula de la vida: l'alternança entre permanència (text escrit) i esdevenir (text actuat). Els actors, els qui es mostren sorpresos per l'originalitat de la proposta, es resisteixen inicialment a posar-la en pràctica, més després de superar la seva convencionalisme, aconsegueixen desenvolupar una improvisada i reeixida representació.

És l'obra teatral testamentària de Pirandello, inconclusa (a causa de la seva mort en 1936), en la qual s'agrupen tots els estils possibles: drama, pantomima, son, poesia ... Una obra metafòrica, on Pirandello ens parla de la mort de l'art del teatre a través dels gegants, brutals i insensibles, donant pistes en l'obra del que per a ell són els feixistes (que en aquell moment governaven Itàlia), que van preferir el cinematògraf al teatre.

Paolino és un professor respectable que amaga un secret: està enamorat de la senyora Perella, la mare d’un dels seus alumnes, casada amb un marit que duu una doble vida quan no és a la ciutat. Quan la dona descobreix que està encinta de Paolino, aquest, per evitar l’escàndol, es veurà obligat a organitzar una trobada eròtica entre la muller i el marit, un mariner rude com un animal que fa anys que defuig els seus deures conjugals. Paolino, el mariner i la senyora Perella, o el que és el mateix, l’home, la bèstia i la virtut viuran, aquell vespre, un sopar inoblidable.

L’equip actors d'una obra de teatre es veu confrontat per l'arribada inesperada de sis personatges desconeguts. L'obra que estan assajant és una obra de Pirandello. Els personatges comencen a narrar el seu propi drama dins el teatre i intenten convèncer el director de posar les seves vides en escena. El director, al principi els titlla de bojos, però a poc a poc l'argument el va convencent i acaba molt interessat en l'obra dramàtica d'aquests sis personatges, que són una família completa: pare, mare i quatre fills. Els sis van narrant el drama de les seves vides i les emocions van esclatant a mesura que transcorre la narració. Sense adonar-se'n, s'han apoderat de l'escenari i estan tots representant les obres de les seves vides.

Un aristòcrata italià del segle XX, mentre interpreta a l'Emperador Enric IV d'Alemanya en una cavalcada de carnaval, pateix una traumàtica caiguda del seu cavall, quedant fixat en aquesta personalitat. Després de vint anys, un grup d'amics, acompanyats per un psiquiatre, es presenten a la residència en la qual Enric IV segueix representant, amb el vestuari, l'escenografia i els personatges d'època, la seva comèdia de glòries i humiliacions. El seu propòsit és intentar una curació mitjançant un xoc en la consciència i en la memòria del malalt.