Aquesta novel·la conté dues històries que es van alternant. Per un costat la d'un professor universitari de matemàtiques que rememora la seva   vida i reflexiona sobre la seva feina de professor i la seva relació amb les matemàtiques... Per un altre costat trobem la biografia novel·lada del matemàtic francès Évariste Galois, biografia que reuneix, provablement, els millors ingredients del romanticisme: un geni matemàtic rebutjat per les institucions acadèmiques de la seva època, un jove apassionat implicat políticament en els atzarosos esdeveniments dels primers anys de la Revolució Francesa i que morí als 20 anys en un misteriós duel. La nit anterior la va passar recollint els seus darrers descobriments matemàtics.

Pitàgores ha de començar a pensar en qui serà el seu successor al davant de la seva comunitat. Però comencen a succeir una sèrie de misteriosos assassinats que van eliminant un a un als possibles candidats. Un investigador egipci i la pròpia filla de Pitàgores investigaran el cas. Darrera s'amaga la possessió d'un important secret matemàtic.

G.H. Hardy, un dels principals matemàtics de la primera meitat del segle XX, rep una increïble carta d'un comptable de Madràs plena de fórmules estranyes. L'autor era Srinivasa Ramanujan, un matemàtic pràcticament autodidacta. Intuint la genialitat de Ramanujan, Hardy fa mans i mànigues per portar-lo a Cambridge. Aquest és l'inici de la relació que se'ns explica en aquesta novel·la.

El protagonista és un noi de 15 any amb síndrome d'Asperger i aficionat a les matemàtiques. El noi, molt obsessionat per l'ordre a la seva vida, troba aquest ordre al món de les matemàtiques. A partit d'un incident mínim (troba el gos d'una veïna mort al carrer) en Christopher comença una investigació que trasbalsa la seva vida quotidiana.

Denis Guedj aborda en aquesta novel·la un projecte sobre història de les matemàtiques en general  i d'alguns matemàtics en particular a l'estil de "El món de Sofia".  La història comença amb la carta que rep l'ancià llibreter Pierre Ruche d'un vell amic matemàtic retirat a la selva amazònica i que li anuncia l'arribada de la seva biblioteca matemàtica particular. L'amic desapareix en un incendi  i, a partir d'aquí, entrem en el misteri que el llibreter i la seva peculiar "família"  tractaran d'investigar seguint les claus marcades per la història d'alguns dels matemàtics presents a  la col·lecció de llibres rebuda pel protagonista. Tot això acompanyats pel curiós lloro Nofutur...

No és gens inhabitual la presència de les matemàtiques en molts llibres de ciènci ficció. Per exemple als llibres de Neal Stephenson apareixen molts matemàtics històrics com a protagonistes. En aquesta novel·la, la darrera escrita per Clarke, el protagonista és un matemàtic i en la seva narració està esquitxada de petites idees matemàtiques.

Carl Friedrich Gauss (1777-1855) va ser qualificat com el "príncep de les matemàtiques" i, per alguns, ha estat el matemàtic més important i complet de la història. En aquesta biografia novel·lada  se'n explica la seva vida quotidiana i, de forma molt especial, els seus problemes familiars.

En aquesta novel·la se'ns explica la història de Petros Papachristos, un fictici matemàtic grec retirat, que va dedicar la seva vida a la demostració d'un aparentment senzill problema aritmètic . A través dels ulls del nebot del protagonista, se'ns  va presentant la lluita (èxits, abandons, inquietuds, fracassos...) d'aquest matemàtic, al llarg dels anys, contra aquest problema. La narració s'acompanya amb reflexions sobre la pròpia idiosincràsia de les matemàtiques com a ciència: la necessitat de demostració, la seva naturalesa abstracta i concreta a la vegada, la seva utilitat i inutilitat... Un interès afegit és el breu recorregut històric que es fa sobre les matemàtiques d'aquest segle i sobre alguns dels seus matemàtics (Hardy, Ramanujan, Turing, Gödel,...)

Una jove documentalista vol recuperar els arxiu de Kurt Gödel, un dels matemàtics més importants del segle XX i autor d'un dels teoremes més impactants de la lògica matemàtica. Per aconseguir-ho ha de convèncer a la seva vídua, que no li posarà fàcil. Al llibre es van alternant els capítols sobre aquesta relació i els record sobre el matrimoni Gödel, des de la seva fugida de la Viena nazi a la mort del matemàtic a l'any 1978. Altres matemàtics i científics de l'època també són personatges d'aquesta història: Einstein, Oppenheimer, Von Neumann...

Aquest llibre ens explica la relació que es va creant entre un vell professor de matemàtiques, que perd la memòria dels darreres fets cada 80 minuts, la seva assistenta i el seu fill de 10 anys. La bellesa de les matemàtiques, que el vell professor els va fent descobrir, és el pont que basteix la progressiva unió entre aquests personatges.

A l'any 1790 l'Assemblea Nacional francesa decideix crear un nou sistema de pesos i mesures que sigui unificador i, a la vegada, universal. Per determinar la longitud del que serà el nostre metre  es decideix mesurar el tros de meridià que uneix Dunkerke i Barcelona. En aquesta novel·la Denis Guedj ens explica les dificultats que van tenir Méchain i Delambre, encarregats de la mesura del meridià, per realitzar les seves observacions. El llibre ens ajudarà a conèixer molts detalls de la petita història del metre, una història en la que d'alguna manera està implicada Catalunya, ja que moltes de les nostres muntanyes van ser punts d'observació: Montjuïc, el Puigsacalm, Montserrat, la Mare de Déu del Món...

Novel·la gràfica que ens explica una de les èpoques més convulses de la matemàtica, especialment en el camp de la lògica: des de finals del segle XIX fins a la segona guerra mundial. El fil central segueix la biografia del matemàtic , filòsof i premi Nobel de literatura Bertrand Russell, encara que hi apareixen altres figures cabdals de la matemàtica de l'època.

Estem davant d'una autèntica novel·la policíaca amb rerefons matemàtic. Aquest rerefons és degut a que tant el narrador (testimoni dels fets) i un dels protagonistes afectats pels crims són matemàtics (a l'igual que l'autor Guillermo Martínez). Un assassí en sèrie va deixant unes claus  matemàtiques que van donant  pistes a la investigació criminal. El destinatari dels missatges és un matemàtic d'alguna manera relacionat amb les víctimes. Gödel, Wittgenstein i Pitàgores, són alguns dels matemàtics necessaris per la resolució dels crims, a més d'Andrew Wiles,  ja que la novel·la està situada temporalment en els dies previs a la demostració del Teorema de Fermat.