Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners 1913 – Barcelona 1985), és un dels escriptors més importants de les lletres catalanes del segle XX.Va escriure els seu primer llibre als 16 anys.

Als dos anys va anar a viure a Barcelona però passava llargs períodes a Arenys de Mar (lloc que va inspirar molts dels seus llibres i al qual anomenava Sinera).

De petit era entremaliat i inquiet, molt bellugadís i juganer. Va estudiar a l'Escola Alemanya. Passava llargues temporades a Arenys de Mar on tenia molts amics i es distreia anant a la platja o casa de la seva tia.

Als 9 anys, va patir un xarampió que el va deixar durant molt temps al llit. Però va aprofitar aquest temps per llegir molts llibres sobretot de religió i història antiga.

L'any 1933 va fer un viatge pel mar Mediterrani per conèixer la història i la mitologia d'Egipte, Grècia, Palestina... tot el que va descobrir està present als seus llibres.

Les seves primeres obres són: El doctor Rip (1931), i Laia (1932), entre d'altres. Durant els anys de la Guerra Civil (1936-1939), va escriure dos llibres més: Letizia i altres proses i Antígona.

Al 1946 va escriure la seva primera obra de poesia Cementiri de Sinera. S'han editat diverses obres per nens com Barques de paper i altres llibres com Tereseta que baixava les escales.

Et deixem uns versos:

"Lliures cavalls, a l'alba,
per la deserta platja.
Veus i tambors proclamen
La primavera"

Va guanyar molts premis i medalles per la seva tasca.

El 22 de febrer de 1985 va morir a Barcelona però va ser enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, la seva mitificada Sinera (si et fixes bé Sinera és Arenys al revés).