Figure
Poma vermella
Pensant en el conte de la Blancaneu, hem començat a recordar històries on la poma ha tingut un paper protagonista. En coneixes alguna?
A la llegenda d'en Guillerm Tell, un heroi mític de la independència suïssa al segle XIV, la poma desenvolupa un paper essencial per aconseguir salvar la seva vida i la del seu fill. Coneguda la destresa que tenia amb la ballesta, l'obliguen a travessar una poma amb una fletxa , col·locada sobre el cap del seu fill i a una distància de 100 passos (entre 60 i 70 metros!).
La poma de la Discòrdia, va ser utilitzada per la deessa de la discòrdia Eris, molesta per no haver estat convidada al casament de Tetis i Peleo, per crear un conflicte entre les tres deesses convidades al banquet (Hera, Atenea i Afrodita): la poma d'or seria per la més bella (tal com deia la inscripció que tenia tallada) de les tres. Les deesses van començar un conflicte entre elles que va portar, ni més ni menys, a la Guerra de Troia.
Idun, deesa de la mitologia escandinava, portava un cofre màgic ple de pomes, que atorgaven joventut i bellesa a tots els que les menjaven.
L'eternitat s'aconseguia, a la mitologia grega, menjant una de les pomes d'or del Jardí de les Hespèrides (filles del tità Atles), propietat de la deessa Hera (gran deessa de l'Olimp, casada amb Zeus)
Alguns punts en comú tenen aquestes darreres històries amb la del Jardí de l'Edèn, on vivien Adan i Eva. Allà podien menjar de tot, tret dels fruits de l'arbre del coneixement, del bé i del mal. Com saps, el fruit prohibit eren pomes. En menjar-ne una van desobeir a Déu i , en conseqüència, van ser desterrats, condemnats a treballar per viure i van perdre l'eternitat.
En l'àmbit científic, famosa és la poma de Newton, que el va ajudar a formular la teoria de la gravetat i en l'artístic, les pomes als quadres de Magritte, que poden representar les coses més variades, cares de persones, pedres, objectes volants, pomes que es neguen a si mateixes ...
Per cert, Magritte diu que "Això no és un poma" i si no és una poma ¿què és?