La màxima autoritat a l'antic Egipte era el faraó. Era l'equivalent a un rei. El faraó era a la vegada un home i un déu. El rei que governava i el gran sacerdot dels temples. Tenia tots els poders: governava, dictava les lleis, era el propietari de les millors terres de conreu, controlava el comerç i manava l'exèrcit.

Portaven una vida plena de luxe envoltats de riqueses en els seus grans palaus amb centenars de servents i esclaus. Quan moria el faraó, normalment el succeïa el seu fill, si era massa jove la mare feia per un temps de reina. Si el faraó no tenia fills passava el poder al germà. D'aquesta manera van haver moltíssims diferents però hi ha alguns molt coneguts, normalment per les coses que van fer o per les trobades fetes amb les seves restes, segurament et sonaran alguns d'aquests noms: Ramses, Cleopatra, Tutankamón o Hatshepsut.

Durant la coronació els sacerdots que presidien la cerimònia entregaven els atributs al nou rei diví. Rebia la diadema, el fuet, el ceptre, l'ankh i diverses corones, entre elles la blanca, la vermella i la blava cadascuna amb un significat diferent.

Amb el transcurs del temps van anar guanyant importància, tant en la vida com en la mort, les piràmides eren les seves tumbes més elaborades, uns monuments impactants.