Molts pics catalans pertanyents a diferents serralades canvien el seu aspecte uns quants mesos a l'any. Però hi ha diferències...

TOSSA D'ALP

La Tossa d'Alp, que fa frontera entre el Berguedà i la Cerdanya, és un autèntic gegant, una muntanya grandiosa, d'una força considerable. Tot i que la fotografia va ser feta a l'abril, no ens ha d'estranyar que hi hagués tanta neu en plena primavera. Cal tenir en compte que moltes vegades, al Pirineu i al Prepirineu, hi neva més en aquesta època, sobretot al març i l'abril, que en tot l'hivern.
De fet, hi ha hagut molts hiverns en què ha faltat neu. I és que, normalment, al nord de Catalunya fa més mal temps a la primavera que a l'hivern. Tot i així, ens podem preguntar si també hi neva a l'estiu. La resposta és que sí. De fet, hi ha bastants casos de nevadetes estivals, i parlem de nevadetes, perquè solen ser poc intenses, enfarinades que no passen de ser una anècdota.

EL CADÍ

Tot i que la cara nord d'aquest monument de la natura que és la serra de Cadí ofereix unes perspectives impressionants, la fotografia ensenya la serra des de la cara sud, al Berguedà. Allò que pretén mostrar la imatge és una realitat que hem de tenir del tot present: la neu sempre es desfà abans als vessants de les muntanyes que estan orientats al sud. És així per un motiu principal: perquè, quan
fa bon temps, hi toca directament el Sol, que la fon amb una certa rapidesa gràcies a la seva escalfor. Als vessants d'ombra, en canvi, la neu es manté més dies o més setmanes, o més mesos. Fins i tot, als cims de més de tres mil metres del Pirineu, s'hi manté, a l'ombra i sense desfer-se, algun tros de neu durant tot l'estiu.

PLANOLES

Planoles és un dels pobles de muntanya més bonics de Catalunya. Situat al Ripollès, cada any, com mostra aquesta imatge feta sota una nevada, rep unes quantes nevades entre el novembre i el març. Podem dir en veu ben alta que
la blancor de la neu tenyeix d'un encant molt notable no tan sols els paisatges d'alta muntanya del Pirineu, sinó també aquells poblets situats a les seves valls. Els pobles pirinencs són molt apreciats per moltes persones a causa de la seva bellesa, de la seva tranquil·litat, per l'aire pur que s'hi respira, i la neu no fa altra cosa que augmentar aquesta esplendor. Val la pena, doncs, assaborir la màgia que ens desperta un poble pirinenc cobert de blanc.

PUIGCERDÀ

La vila de Puigcerdà, capital de la Cerdanya envoltada de cims altíssims gairebé per totes bandes, té en el llac de la imatge un dels símbols més coneguts. Durant una gran part de l'hivern, l'estany glaçat i les muntanyes blanques formen un conjunt inseparable, una combinació d'elements que agrada molt als visitants. A la gran vall que presideix la Cerdanya la temperatura cau més avall dels zero graus la majoria dels dies d'hivern, un fet que facilita la congelació del llac. Aquest llac és artificial, creat per l'home, però gairebé tots els que es troben a l'alta muntanya del Pirineu són naturals. De fet, tots aquests estanys també glaçats i situats a l'alta
muntanya originen uns paisatges que encanten els excursionistes.

EL MONTSENY

Amb la intenció de mostrar que no solament neva al Pirineu, oferim aquesta imatge, presa des de Sant Celoni, d'un Montseny emblanquinat. És veritat que on neva més de tot Catalunya és a les elevades muntanyes pirinenques, encara que, fora del Pirineu, on més ho fa és, precisament, al Montseny; la seva altitud, superior als mil set-cents metres, ho fa possible. De fet, en aquest muntanyam, situat entre el Vallès Oriental, Osona i la Selva, hi pot nevar entre l'octubre i el maig, encara que el més normal és entre novembre i març. No obstant això, quan el massís queda blanc, val la pena dir-ho, la neu no sol aguantar gaires dies a la
cara sud

Text: Jordi Sacasas i Lluís

Fotografies: Jordi Sacasas  i Jaume Sacasas