Clic... el llum de l'habitació s'encén, la foscor s'il·lumina. Clac... el llum s'apaga, la claror es fon. Que senzill! Però fa anys, i no pas tants, a les cases no hi havia ni gas ni electricitat. Res de calefacció, ni d'escalfadors per a la dutxa d'aigua calentona, ni de bombetes de baix consum!

Les cases s'escalfaven amb brasers i amb estufes de ferro que anaven amb carbó; ah..., i les cuines també! Però, qui el venia? Doncs el CARBONER. A la carboneria, que era la seva botiga, hi havia un munt de cabassos plens a vessar de trossos negres, molt negres, de carbó. També s'hi trobaven tot de cistells penjats a les parets: eren els que s'utilitzaven per repartir el carbó per les cases, pels restaurants... Era una feina dura, però molt necessària.

I, si no hi havia electricitat, com era que anaven els fanals del carrer, aquesta desfilada de lluernes que, de nit i enllà de la finestra de l'habitació, sembla que faci pampallugues? D'entrada, cal dir que temps enrere els fanals de l'enllumenat públic feien una llum molt, però que molt fluixa, fluixeta i fluixíssima. Eren fanals de gas, i la seva claroreta just esquinçava la foscor. Al capvespre, el senyor fanaler obria les aixetes de gas de cada fanal i, amb un pal llarg acabat en una flama, encenia el llum. De bon matí, així que el sol picava l'ullet per l'est, el fanaler tancava l'aixeta del gas i els fanals s'apagaven. Això sí, cap trapella no se li avançava, deixant el veïnat a les fosques!

I, parlant d'estar a les fosques... Us imagineu la costa sense cap far, al temps en què els vaixells no tenien radars ni GPS? Els naufragis s'haurien triplicat, no, quintuplicat, no, sextupl... Bé, deixem-ho córrer. La qüestió és que des de molt antic que es feien senyals: per avisar que arribaven pirates, perquè els capitans de vaixells sabessin si hi havia esculls... Primer es feia ús de les fogueres, després d'altres fonts de llum, i qui s'ocupava del far era el FARONER. Ara, però, els fars són automàtics, i de faroner quasi no en queda cap. Això sí, el que ens en queda és el record gràcies a fantàstiques novel·les i poemes que en parlen. Com ara aquell tan bonic que diu: "El faroner del Cap de Creus, encén el foc amb llum de lluna..", de Miquel Desclot. Quina feina més fantàstica, vetllar per la llum.

Ja ho veieu, la tecnologia, que cada cope ns ho posa tot més fàcil, s'enduu, a tall de torna, els antics oficis. Així, amb un clic.