Tretzevents Reportage

La casa de les papallones
La casa de les papallones

Imatge de l'article de la revista Tretzevents

 

Actualment es coneixen unes cent setanta mil espècies de lepidòpters el grup al qual, científicament parlant, pertanyen les papallones.
 
Segons l'activitat de les papallones, en podem diferenciar dos grups: les papallones nocturnes i les diürnes. 
Només una dècima part d'aquests insectes viuen de dia. Per tant, el nombre papallones nocturnes és molt més elevat que les diürnes. El mascle i la femella s'aparellen durant
la primavera i l'estiu, la femella pon de cinquanta a mil ous i gairebé cada espècie de papallona té una planta específica per a pondre'ls; per tant, si desapareix la planta,
també desapareix la papallona. Són, doncs, indicadors biològics que ens informen si
una àrea està lliure de contaminants i plaguicides.
 
 
Les amigues de les flors 
 
La base de l'alimentació de les papallones és el nèctar de les flors, tot i que també poden
alimentar-se de les sals minerals que es formen a les vores dels rius, de les exsudacions
d'alguns arbres, de fruita fermentada o d'aliments en descomposició. Les plantes
també treuen beneficis d'aquests insectes, ja que pol·linitzen moltes flors i per tant ajuden
a la formació de fruits i llavors. Per alimentar-se, fan servir una mena de trompa en
forma de tub, llarga i buida; quan l'animal no la utilitza, la té enrotllada sota el cap, en forma
d'espiral. Algunes papallones nocturnes no s'alimenten, ja que només viuen de tres
a sis dies. Però, en general, la vida mitjana d'una papallona és d'una a tres setmanes.
Cal diferenciar les espècies que hibernen, que poden viure mesos, perquè disminueixen
l'activitat.
 
El papallonari
 
Si teniu l'oportunitat de visitar un papallonari o casa de les papallones, podreu aprendre
molt sobre aquests insectes. Aquest lloc és com un hivernacle tancat i està format per una
armadura rígida envoltada de plàstic o bé de malla fina, per evitar que s'escapin les papallones. A dins hi ha tot un seguit de plantes perquè s'alimentin les erugues i un nombre
variat de flors per a les papallones. També s'hi col·loca fruita tallada o bé abeuradors
amb un concentrat de glucosa elevat. La temperatura sempre hi ha de ser la mateixa,
sense variacions brusques, que podrien suposar un perill per a aquests insectes. A més,
hi ha un sistema de ruixadors d'humitat que polvoritzen l'aigua i d'aquesta manera
s'aconsegueix que no s'assequi l'ambient, imitant les mateixes condicions que les papallones
tindrien en el seu lloc d'origen. Els papallonaris també serveixen per a l'educació ambiental, ja que s'hi poden veure moltes espècies en poc temps, i estudiar tot el procés de la metamorfosi, des de l'ou, l'eruga, el capoll i la pa-pallona. A més també, s'hi poden fer programes de cries de papapallones per alliberar-les al seu lloc d'origen i, per tant, ajuden a protegir els ecosistemes on viuen.

 

Text i fotografies: Ricard del Río

Source: