Tretzevents Reportage
Els romans, a Catalunya
Imatge de l'article de la revista Tretzevents
L'imperi romà desenvolupava una de les civilitzacions més famoses en tota la història de la humanitat, i va conquerir gran part de la riba Mediterrània. Tingué uns exèrcits molt forts i potents entre els quals destacaven les temudes legions, que van acabar sotmetent totes les cultures de la península Ibèrica.
Els romans van deixar una forta empremta a Catalunya. Van arribar l'any 218 a.C., en concret a Empúries, antiga ciutat grega, amb els seus vaixells i, amb ells, una petita part dels exèrcits de l'imperi. El seu objectiu era molt clar: conquerir, per força si calia, la península Ibèrica. De fet no ho van aconseguir del tot fins a 200 anys més tard, perquè algunes zones van oferir una forta resistència a l'invasor. Tot i això, Catalunya i la Península van acabar caient a les mans de Roma.
Els historiadors entenen per romanització, a Catalunya, la gran influència que hi van exercir els romans. En tenim uns quants exemples:
- Els romans parlaven en llatí, i el català és una llengua llatina. També la nostra dieta, els dies de la setmana, el calendari i força noms procedeixen de l'època romana. Igualment van construir una densa xarxa de camins: en destaca la Via Augusta, que, provinent de Roma, travessava Catalunya de nord a sud i es dirigia a Cadis. A més a més, van estendre la pràctica de l'agricultura.
- A casa nostra, els romans van fundar moltes ciutats. La majoria van néixer als segles ii a.C i i a.C, i tant al litoral com a l'interior: Bètulo (Badalona), Gerunda (Girona), Iluro (Mataró), Iesso (Guissona) i Dertosa (Tortosa), en són cinc de rellevants. I no podem oblidar Bàrcino (Barcelona), la qual no n'era, aleshores, capital territorial, sinó Tàrraco (Tarragona).
- Tàrraco es va convertir en una de les capitals provincials de l'Imperi, la Hispània Tarraconense. Des d'allà, els romans van iniciar l'ocupació de moltes terres peninsulars. Tàrraco era una ciutat importantíssima, i per això hi vivia un governador a les ordres de l'emperador. Hi havia un circ, l'amfiteatre, biblioteques, banys i jardins, i a la rodalia, l'aqüeducte i l'arc de Berà.
L'AQUEDUCTE DE LES FERRERES
A molt pocs quilòmetres de Tarragona sorgeix, enmig del bosc, una construcció romana espectacular, sorprenent i extraordinària: l'aqüeducte de les Ferreres. Fou construït al segle i d.C., amb l'objectiu de portar l'aigua a Tàrraco, s'allarga en més de 200 metres per damunt d'un clot, i es distribueix en dos pisos.
És l'aqüeducte romà més ben conservat a Catalunya i un dels més reconeguts a la península Ibèrica. Fou declarat, com a conjunt arquitectònic, Patrimoni de la Humanitat.
L'ARC DE BERÀ
Arc de triomf erigit al segle i d.C., a Roda de Berà, municipi del Tarragonès, és un dels monuments romans més emblemàtics i interessants de Catalunya, i també el més ben conservat a la península Ibèrica. Per sota seu hi circulava la Via Augusta. A peu de carretera, s'erigeix en símbol d'un temps, el seu, tan transcendental en la nostra història.
JACIMENT DE GUISSONA
La imatge mostra les restes d'una part de l'antiga ciutat romana de Iesso, avui Guissona, a la Segarra. Fundada al voltant de l'any 100 a.C. ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, i s'hi han fet profitoses excavacions arqueològiques. Per exemple, s'ha comprovat que la ciutat estava voltada de muralles, se sap que va tenir una activitat comercial
considerable i, també, que feia unes quinze hectàrees de grandària.
I una curiositat: s'hi ha trobat una piscina a l'aire lliure, de nou metres
de llargada per sis d'ample.
Text: Jordi Sacasas i Lluís
Fotografies: Jaume Sacasas