Planta: La Pebrotera

Origen: La pebrotera és una planta l'origen de la qual se centra a Amèrica del Sud des d'on es va expandir a la resta d'Amèrica Central i Meridional. D'Amèrica, on ja la conreaven els indis americans i que Colón va trobar en el seu primer viatge, la va portar a Espanya el 1493, estenent-se al llarg del segle XVI per altres països d'Europa, Àsia i Àfrica.

Clima: és una planta exigent en temperatura, que ha d'estar al voltant dels 20 °C, especialment si els fruits es volen collir madurs (colors vermells o grocs), també necessita molta aigua i adobs. No aguanta canvis bruscos de temperatura.

Aspecte: Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, de 40 a 100 cm d’alt, de fulles ovades o àmpliament lanceolades, enteres, de flors blanques, solitàries, rotàcies o quinquelobulades, i de fruits comestibles, els pebrots, en baia buida, grossos i de color vermell un cop madurs.

 

 

El fruit: Pebrot

Varietats: Les varietats de pebrots són molt diverses i és complicat classificar-les. Una primera diferenciació seria entre varietats dolces i varietats picants.
Dins les varietats dolces hi hauria les de fruit vermell i carnós, que es solen consumir en fresc. Un altre grup de varietats dolces, serien els pebrots italians, menys carnosos i més allargats, que es cullen verds i s'utilitzen per cuinar.
Hi ha varietats com els pebrots del Piquillo, petits i vermells, que s'utilitzen per fer conserves. Les varietats picants s'anomenen també bitxos, solen tenir una forma més allargada. N'hi ha de vermells i de grocs.

Ric en: És una planta rica en vitamines A, B, C i E. També destaca pel seu contingut en fibra, que ajuda al trànsit intestinal. Hom diu que el seu consum ajuda a lluitar contra l'envelliment de les cèl·lules.

Família: De la família de les solanàcies, el nom científic és Capsicum annuum. Existeix una gran diversitat d'espècies i varietats de diferents formes, colors de fruits i mides.

Temporada: Des de juny fins a octubre, aquests són els mesos en els quals cal aprofitar
al màxim el consum de les varietats més tendres i saboroses de pebrot verd.

Cuina: Resulten deliciosos crus en amanides, en aquest cas cal tallar-ho finament
i mastegar-ho bé per facilitar la seva digestió. Enters o trossejats, també
poden fregir-se, rostir-se a la graella o afegir-se a bullits o estofats.

Com te'ls pots menjar?

Pots menjar els pebrots de moltes maneres: en cru, fregit, escalivat, confitat i guisat en sofregits, samfaina…

Pebrots verds farcits de carn i formatge de cabra

Quins ingredients necessites?

• 4 pebrots verds 
• 300 grams de carn picada de vedella
• formatge de cabra
• 1 ceba 
• 2 grans d’all
• Julivert 
• Oli d’oliva verge
• Sal i pebre

Quins estris?

un bol, 1 ganivet, 1 cullera

Necessitaràs ajuda?

Sí, sempre va bé quan fem servir un ganivet i utilitzem foc.

Comencem?

1. Pela i trinxa la ceba, l’all i el julivert.
2. Sofregeix-ho en una paella amb un raig d’oli
3. Afegeix la carn picada de vedella, la sal i el pebre i remena.
4. Quan estigui daurat, afegeix el formatge de cabra.
5. Agafa els pebrots, fes una tall de llarg i li treus les llavors. 
6. Farceix els pebrots amb el trinxat que has preparat.
7. Posa els pebrots al damunt d’una safata de forn, tapa'ls amb una mica de paper d’alumini i fica'ls al forn a 180 graus durant 20 minuts.
8. Serveix-los en plats.

Un primer plat espectacular. Bon profit!!!

Consells:

• Assegura't que els pebrots siguin de color brillant, pell llisa i llustrosa i mancats de cops. Si presenten arrugues o taques significa que han estat emmagatzemats durant
  massa temps i això provoca una pèrdua de sabor i nutrients.
• Es recomana guardar els pebrots en el frigorífic i dins d’una bossa de plàstic perforada. D’aquesta manera els conservaràs més dies.