L’arbre: el presseguer

Etimologia del nom : Prunus persica

El nostre protagonista és un arbre fruiter de fulla caduca de la família de les rosàcies. Originari de l'Afganistan, la Xina i l'Iran. Aconsegueix una alçada de 6-8 metres. Les flors són solitàries i amb nombroses bràctees (fulles modificades que semblen pètals). De la categoria de fruita de pinyol (drupa) El fruit és una drupa comestible que mesura de 4 a 8 cm de diàmetre que conté una sola llavor la qual és tòxica i no s'ha de consumir sota cap concepte. El presseguer rep diferents noms segons l’indret on estiguem. Per exemple en el País Valencià es diu, bresquilles, a les Illes Balears es diu, albergener o melicotoner.

Les fulles són simples, amb el marge serrat i en forma de llança; fan 10-15 cm de longitud i 2-3'5 cm d'amplada. Són de color verd brillant.

Floració : la majoria de varietats floreixen a primers de març, i la recol·lecció difereix molt segons les varietats (de Juny a Octubre). Les flors són rosades o vermelloses i surten abans que les fulles.

Clima: necessiten unes condicions de fred que les zones subtropicals no satisfan, mentre que, alhora, no són gaire resistents; a l'estiu requereixen temperatures altes perquè la collita maduri.L'exposició d'aquesta espècie ha de ser a ple sol i amb bona ventilació. Això permet que l'aire fred circuli durant les nits fredes i mantingui la zona fresca a l'estiu. La millor època per plantar-los és a principis d'hivern, així les arrels tenen temps d'assentar-se per poder alimentar la brotada. Han de ser regats molt sovint, i abans de la collita encara més. Els fruits amb millor gust s’aconsegueixen quan els arbres són regats durant tota l’estació. El reg per degoteig és el mètode més adequat.

A on es cultiva? Algunes de les regions productores de préssecs més importants són: Califòrnia, Colorado, Geòrgia dins els Estats Units d'Amèrica i regions limítrofes del Canadà, els països de la conca mediterrània i algunes zones de la Xina.

Curiositats

• El cultiu del presseguer és el més important de tots els cultius que hi ha a Espanya.
• A partir de juny a Sant Pau d’Ordal es celebra el Mercat del Préssec un dels més singulars de Catalunya.
• Aquestes fruites contenen antioxidants que lluiten contra les arrugues.
• Els presseguers tenen unes altes necessitats de nutrients. S’ha d’adobar amb regularitat.
• Antigament el presseguer era considerat com el símbol de la immortalitat.
• Actualment només hi ha espècies cultivades i no es pot trobar l'arbre en estat silvestre ni tan sols al seu país d'origen.

El fruit : préssec

Fruit de gran mida i forma arrodonida de diferents colors (vermell, rosat, groc o ataronjat). La pell del préssec recorda el vellut pel seu tacte. La polpa pot ser tova o dura, segons les varietats. És carnós i sucós, té la pell coberta de pèls, a dins hi ha un gran os que conté una llavor tòxica.

Varietats : Hi ha moltes. Es poden classificar segons el color de la seva pell i es divideixen en préssecs grocs o pavia i préssecs vermells (la seva pell pots ser vermella o bicolor groga-vermella). La pavia és groga per fora i groga per dins amb la carn més ferma, mentre que els préssecs vermells es classifiquen segons el color de la seva carn i es divideixen en: préssec de carn groga i préssecs de carn blanca (essent més sucosos). Les varietats ; d’aigua, de vinya, paraguaya i nectarina són les més presents, aquesta última és un encreuament entre els préssecs i les prunes.

Història: Originari d'Àsia, la seva presència es remunta a fa tres mil anys. A la Xina els préssecs són un símbol de llarga vida i immortalitat i constitueixen un motiu habitual en la decoració de les famoses porcellanes del país. El presseguer és un arbre venerat pels xinesos i representa l'arbre del bé i del mal. Des de la Xina, els préssecs van ser portats a Pèrsia (Iran) a través de les rutes comercials de les muntanyes, arribant a ser coneguts com fruita Pèrsica. Posteriorment el seu cultiu es va estendre per la resta d'Àsia i Europa, des d'on es va portar al continent americà.

Ric en potassi i fòsfor, pel que fa al seu contingut de vitamines, fa una bona aportació de vitamina B. A més són presents en petites quantitats la provitamina A i la vitamina C. Aquestes vitamines ens ajuden a tenir un bon estat de la retina de l’ull i la pell.

Gust: Les varietats de carn blanca són generalment molt dolces, amb escàs gust àcid ; mentre que els de carn groga, tenen un fons àcid, que es paladeja conjuntament amb la dolçor.

Temporada : va des de primavera fins la tardor.