L'Edat Mitja és el moment de la història on es comença a fer literatura en català. Durant el segle XII apareixen els primers escrits en català però el procés va ser molt  diferent en poesia, teatre o narrativa. Joglars i trobadors són els artífexs dels dos primers gèneres, amb un llenguatge encara allunyat del català. A narrativa ja a la meitat del segle XIII Ramon Llull va posar els fonaments del català literari.

Va començar una època de convivència entre llatí i català on durant el segle XIX va aparèixer Bernat Metge que va renovar l'estil de la prosa catalana i es van escriure les 4 grans cròniques, són històriques però amb gran valor literari.

A les acaballes de l'època Medieval es viu un moment de plenitud amb Ausiàs March i el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

La literatura catalana entra en una davallada important degut a les crisis socials i econòmiques que pateix la societat del país. És un gran temps perdut fins que es comença la renovació amb el període conegut com la Reinaxença, on Jacint Verdaguer com a poeta, Àngel Guimerà al teatre i Narcís Oller dintre de la prosa, són els autors destacats.

Al segle XX hi ha diferents moviments i figures a l'àmbit literari català, com el modernisme i el Noucentisme. Aquests moviments van impulsar les lletres catalanes fins a la irrupció de la Guerra Civil  que va frenar la seva producció. Durant aquesta època destaquen autors com Pere Calders, Mercé Rodoreda i Salvador Espriu. Actualment hi ha un moment de convivència amb el castellà i s'ha de protegir molt la cultura catalana amb les polítiques adequades.

Amb aquestes obres, podràs saber més de la vida i obra d'aguns autors que hem anat destacant a aquest article: