El seu nom, S'acostuma a traduir com 'Serp Emplumada', és una composició de les paraules náuhatl quetzalli 'ploma verda preciosa' i coatl 'serp'. Segons la tradició, l'ocell i la serp representarien, respectivament, el poder germinador (i també destructor) de la terra, i el poder fecundant i ordinador del cel.

 

A la figura de Quetzalcóatl coincideixen els cultes al déu creador de l'univers i de l'home, i l'heroi-rei-sacerdot organitzador de la vida religiosa, social, cultural i política, descobridor de l'agricultura, inventor del calendari i de les arts, de les pedres precioses i la metal·lúrgia. El seu culte va ser importantíssim en tota l'àrea central de Mèxic des com a mínim el temps de Teotihuacán (100-750) fins al col·lapse provocat per l'arribada dels conqueridors espanyols a la capital asteca de Tenochtitlán al 1521.

 

Nombrosos pobles i ètnies de l'àrea li van rendir culte fins llavors. Va ser també anomenat Kukulcán per la cultura maia postclàssica que es va desenvolupar entre el 1000 i el 1521, i va rebre un culte també preferent en les capitals de Chichén Itzá i de Mayapán.