El timbaler del Bruc, és un personatge de llegenda o es basa en fets reals? Segurament hi ha una gran part de veritat, barrejada amb algun tret fantasiós. Dos-cents anys després s'han portat a terme algunes investigacions que han permès tenir algunes evidències.

Ens situem a l'any 1808 França era governada per Napoleó i hi havia un ambient molt crispat a bona part d'Europa. Alguns països com Espanya estaven a punt d'enfrontar-se a aquest país que volia expansionar-se i formar un imperi.

Les tropes de Napoleó s'instal·laven a ciutats importants, entre elles Barcelona. En sis dies havien passat els Pirineus i havien ocupat posicions de la capital catalana, governaven Catalunya sense cap oposició.

Això produïa un gran rebuig. Es van començar a organitzar grups per fer front a aquests invasors. Normalment es produïen petits enfrontaments que guanyaven sense problemes els exèrcits francesos.

Però de cop les coses van ser diferents. Durant el mes de juny per dues vegades els exèrcits francesos van sortir derrotats pels voltants del Bruc. Les forces catalanes aprofitaven la seva única avantatge:  el seu coneixement del territori.

Aviat es va començar a parlar d'un personatge decisiu en la resolució de la segona batalla, la del 14 de juny de 1808. Amb més o menys detalls, parts més o menys fantasioses però els fets que sembla ser que van passar van ser els següents: Isidre Lluçà i Casanoves un noi de Santpedor d'entre 14 i 17 anys es va posar a un lloc estratègic de les muntanyes i quan estava a punt de començar la batalla va fer sonar el seu tambor de manera que l'efecte produït en xocar el so amb les pròximes parets de Montserrat va provocar un efecte ensordidor que semblava indicar la presència de moltíssims més timbalers.

Això va fer pensar als francesos que per sobre d'ells a les muntanyes estava ple de militars catalans i van fugir ràpidament. Malauradament aquest conflicte encara tindria molts més episodis durant 6 anys més.