Ens han educat a estimar, a respectar,  a escriure i a pronunciar bé les paraules i, sovint, ens fan tanta por, que no gosem tocar-les o equivocar-nos. Gianni Rodari va ensenyar-nos a jugar amb elles tot deformant-les. I elles, no s’enfaden! 

Si a un penjador de la roba li afegim un “des”, el despenjador servirà per despenjar els abrics a l’hivern. Ei, no pas per penjar-los!  I  el descanó serà un canó  que serveix per desfer la guerra amb descanonades.  I una maquineta de fer despunta per fer créixer els llapis.

Tenim tants prefixes com històries... Què faria un bis... un maxi... un anti...un pre...,un super, un mini...un des... ?

Exemples:

• Els pares s’han mudat a un minigratacels a un minibarri només per a minimilionaris (Gramàtica de la Fantasia)
• He conegut a una rata que es desmenjava els gats, se’ls cruspia i després quan sentia els bigotis com punxaven els vomitava aghhhh!
• Sé d’una lladre que desrobava el Coliseum. Quan va saber que algú s’enduia les pedres, ell s’en portava d’altres i regalava taules i cadires per fer un pícnic històric! (a partir de Contes per telèfon)