Des de sempre els homes han intentat travessar el mar d'alguna manera, ja fos amb uns troncs lligats o amb tota mena de barques. Els vaixells a vela van ser els primers que es van atrevir a córrer grans distàncies, però el vent no sempre bufa a favor i moltes d'aquestes travesses es feien lentes i perilloses.

No es fins que s'inventa la màquina de vapor i s'incorpora a la navegació que comença a haver més seguretat de que s'arribarà al destí triat en el temps més o menys previst. Gràcies als transatlàntics un nombre molt més alt de persones comença a viatjar.

L'any 1819 un vaixell nord-americà que es deia Savannah i que anava amb veles i motor de vapor, va travessar l'Atlàntic arribant a Liverpool (G. Bretanya) en 27 dies.

Més tard el 1938, un altre vaixell únicament de vapor, el Great Western, va anar de Gran Bretanya a Nova York en 15 dies i es considera el primer transatlàntic. Molts altres vaixells van fer la ruta entre Europa i Amèrica, portant passatgers que volien conèixer altres països o que buscaven un lloc nou per treballar.  Alguns d'aquests transatlàntics eren molt luxosos, com el Titànic o el Queen Elizabeth, amb teatre, cine, piscines i botigues.

Actualment per travessar l'Oceà Atlàntic es va amb avió i els transatlàntics que queden són per fer viatges de vacances.