L’aigua que forma part dels rius, llacs, bassals i, sobretot, de la mar s’evapora contínuament, a un ritme que depèn de la seva temperatura i de la humitat de l’aire. També entra vapor d’aigua a l’aire a través de la transpiració de la vegetació. El vapor ingressat a l’aire es va estenent, però és tan transparent com l’aire mateix i no es fa gens visible, encara que se n’acumuli molt.

El que fa visibles els núvols és la seva aigua líquida o sòlida, no el vapor. Per tant un núvol és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre. Són unes gotes petitíssimes. Per convertir-se en boira han d'arribar a tocar el sòl. 

Els núvols tenen diferents formes segons el mecanisme amb què es formen i la composició (predomini d’aigua o de gel). També són agrupats per les alçades a les que es troben. Alguns d'aquests núvols són els que provoquen les pluges.

Un tipus de núvol molt curiós és el cúmulus. Acompanyen els fronts freds. Aquests núvols tendeixen a créixer de forma vertical fins a arribar a formar masses d'alçada coneguts com a cumulonimbe. Aquests núvols de tempesta amaguen al seu interior un sistema de remolins, ascendents a l'interior, i descendents a l'exterior. Si es donen les condicions adequades, aquests remolins poden arribar fins a terra en forma de tornados.