La celebració del Carnaval té un origen antic però s'ha conservat en la modernitat. El mot podria tenir l'origen en una expresió italiana que fa referència a un vaixell sobre rodes, una imatge que representa la disbauxa d'aquestes festes.

El Carnaval está molt relacionat amb la tradició cristiana. Any rera any, uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma, arreu del món es repeteixen unes celebracions on tot està permès, amb una comunicació social superior a la de la resta de l'any. Són el contrari a la Quaresma, una època de contenció marcada per l'esglèsia, que dura 40 dies i on, per exemple, no es pot menjar carn. La Quaresma s'acaba amb l'arribada de la Setmana Santa.

Mira l'especial de Carnestoltes

La festa se celebra de forma diferent segons si es fa al camp o a la ciutat. A les grans localitats es converteix en una festa multitudinària i té uns aires molt més espectaculars. Es poden fer concursos de disfresses, desfilades de diferents comparses a l'aire lliure i tota mena d'escenificacions i balls, a més d'apats i reunions populars.

Els Carnavals més importants a Europa són els de Niça i Venècia. A Espanya destaquen els de Cadis i Santa Cruz de Tenerife mentre que a Catalunya el més famós és el de Sitges amb la Rua de la Disbauxa.

A la resta del món, els més espectaculars són els que es celebren a Brasil. Per coincidir amb una època estival, el Carnaval de Rio de Janeiro i el de Bahia a Brasil combinen l'atractiu turístic i la participació popular en una festa sense comparació al món.