Kamishibai, en japonès, significa teatre de paper i és un mètode tradicional d’explicar contes que s’utilitza des de fa segles al Japó. Consta d’un teatre plegable de fusta, anomenat butai, on s’insereixen làmines que tenen un dibuix per una cara i el text en l’altra.

Mentre els dibuixos van passant, un narrador, anomenat Gaito Kamishibaiya, conta la història.

El seus orígens es remunten al segle XII i va ser creat en els temples budistes del Japó amb l’objectiu d’explicar històries a la població que no sabia llegir ni escriure.  El ressorgir del Kamishibai es va produir entre els anys 1920 i 1950 en els barris més poblats de Tòquio. Coincidint amb la gran depressió, i com a mitjà de subsistència, milers de parats es desplaçaven en bicicleta de poble en poble, amb el seu teatret i dolços per vendre. Al 1950, amb la popularització de la televisió, el Kamishibai va estar a punt de desaparèixer però poc a poc va retornar estenent-se des del Japó a d’altres continents.

Bé, aprofundim ara en els tres  elements de que consta el kamishibai: 

El petit teatre on es desenvolupen les històries. Sol ser de fusta amb dues o tres portes que s’obren quan comença el conte i es pleguen quan s’acaba. Un cop plegat té forma de maletí i així hi ha la possibilitat de transportar-ho a qualsevol lloc d’una manera pràctica.

El segon element són les làmines que es col.loquen abans de començar una darrera l’altra dintre del butai.  Aquestes tenen il.ustracions per una cara i text per l’altra. Així el narrador pot interpretar els textos des de darrera del kamishibai, mentre els nens veuen passar els dibuixos i escolten la història.  Els dibuixos són clars i tenen traços simples. El text està format pe frases curtes i directes, per no perdre l’atenció de l’espectador  

El tercer dels components essencials és el contacontes. El Kamishibai sempre necessita d’ un narrador el qual llegeix el text a la vegada que l’interpreta. És molt important la seva veu i expressió corporal per transportar a l’audiència a un món de fantasia.

Ara que coneixes el kamishibai, que n’opines? No et sembla que té un component màgic entre les paraules i les imatges?