Ara ve Nadal,
matarem al gall,
i a la tia Pepa
li donarem un tall

Ara ve Nadal,
matarem el porc,
i a la tia Pepa
li donarem un tros.

Ara ve Nadal,
menjarem torrons,
i amb una guitarra
cantarem cançons.

Quantes vegades heu sentit aquesta cançó?

El pollastre rostit, farcit de panses i pinyons, no pot faltar a l'àpat de Nadal tradicional però, per anar bé, hem de començar amb una sopa de galets ben grossos. I de postres, torrons i neules, que des de fa uns anys els acompanyem amb polvorons i mantegades.

El costum de la sopa ben calenta ve donada perquè Nadal feia molt fred. I els polvorons i mantegades és una costum andalusa que ens van aportar els treballadors que venien a buscar feina a Catalunya, un costum molt deliciós!

I de postres torrons:

Aquestes postres a bases d'ametlla, avellana, xocolata,... no poden faltar a la taula per adal.

La llegenda diu que el torró fou inventat per un pastisser de nom Pablo Turrons, al segle XVII, durant l'assetjament a Catalunya, on només tenien per alimentar-se ametlles i mel, i amb aquests dos productes inventà aquesta exquisida gormanderia. Però la història ens diu però que, en realitat,  aquestes tauletes dolces van  arribar a Espanya portada pels àrabs, segles abans.

A Catalunya en destaca el Torró d'Agramunt on aquesta tradició apareix documentada per primera vegada l'any 1741, i les fires i mercats van estendre'n la seva fama com a torró tradicional per tot el territori. La Fira del Torró i de Xocolata a la Pedrà d'Agramunt es famosa arreu.

La recepta típica del torró d'Agramunt és una barreja d'avellanes o ametlles, sucre, mel, clara d'ou embolcallada amb pa d'àngel i presentada en tauletes generalment rodones. 

Encara que actualment existeixen variants de torró de tots els sabors i ingredients: de crema cremada (també anomenat de rovell d'ou) amb pinya, de neu, de xocolata i arròs, de xocolata i ametlles, de massapà i fruites confitades, de coco, de massapà i nous, etc

Als Països Catalans és on hi ha més tradició torronera de l'estat,  les més conegudes per exemple la d'Alacant, típica de Nadal, feta amb ametlles senceres i molt dur, (cal tenir una dentadura privilegiada)  Xixona, que conté ametlles picades, mel i sucre, a vegades nous,avellanes,i pinyons etc...