Un llibre magnífic sobre la vida i obra d'una poeta extraordinària que va veure la seva carrera ombrada primer per culpa del seu gènere, després per la seva classe social i finalment per la seva fama.

Un llibre sobre la veritable Gloria Fuertes que conté:

• 448 pàgines a tot color;
• més de 300 poemes, diveros inèdits;
• 80 fotografies mai vistes;
• 12 dibuixos fets per la Gloria;
• la biografia glorista més completa fins a la data;
• 25 anècdotes sobre la seva vida distribuïdes al llarg de tot el llibre, explicant encontre i desacords de la poeta (res de poetessa!);
• retalls de premsa;
• pàgines dels seus quaderns de notes;
• fulls de mà i invitacions a les seves lectures (res de recitals!);
• objectes preats -i valuosos- trobats a la seva casa de Madrid;
• i un còmic de 16 pàgines, obra de Carmen Segovia, que narra una escena de la seva època com a professora universitària a Estats Units d'Amèrica.

La poeta Gloria Fuertes sempre va voler aplegar en un únic volum els seus poemes contra la guerra; el títol Garra de la guerra se'l va inventar ella i existeix des de fa molt de temps.

Parla de la Guerra civil –la més incivil–, de la bomba atòmica (que encara cueja), de l'horror, de la fam, dels homes que passen gana; i per descomptat dels infants, que són sempre les víctimes favorites de totes les guerres.

Aquest any es commemora el centenari del naixement de Gloria Fuertes, una de les nostres poetes més estimades. Va arribar al món al madrileny barri de Lavapiés, en el si d'una família humil, i sempre va estar, com comenta Luis Antonio de Villena al pròleg d'aquesta edició, "del costats dels humiliats i ofesos i dels perdedors fossin de la classe que fossin." Es van llegir molt els seus textos infantils i aquest èxit va eclipsar la resta de la seva impressionant obra. Aquesta petita antologia pretén fer una modesta contribució al millor coneixement de la seva tasca poètica, que és l'obra de tota una vida, doncs, com ella mateixa va afirmar, "cada acte que faig és poesia."

Aquesta selecció aplega els seus millors poemes publicats entre 1950 i 2005, en diàleg amb el brillant treball gràfic que Noemí Villamuza ha creat per aquesta edició.

I com a epíleg, el poema que el seu estimat amic José Hierro va escriure per ella, «Hablo con Gloria Fuertes frente al Washington Bridge».

Aquest volum recull la producció poètica de Gloria Fuertes posterior a les seves Obras incompletas. En aquesta s'aprofundeix i, fins a cert punt, es depuren les notes constitutives de la seva brillant poesia. Allò personal, autobiogràfic i quotidià adquireixen una aura d'autenticitat i de bellesa sentida que enganxa a qualsevol tipus de lectors. L'inclassificable estil de l'autora aconsegueix així, una vegada més, el difícil equilibri entre qualitat i popularitat, entre intimisme i comunicació.

Quan el món retrocedeix, la rima treu el nas. Quan la vida ofega, els versos es manifesten. Així podria definir-se el llegat de Gloria Fuertes, poeta necessària de l’amor, la injustícia, l’anhel, i la soledat. En el centenari del seu naixement, amb una gran expansió de la poesia a la Xarxa, reivindiquem una dona única.

En aquesta antologia lliure s’aplega una àmplia mostra de la seva producció poètica per adults, tan perenne com injustament oblidada, i per a infants, que li va reportar als últims anys el clam popular, però potser no el crític. Disposats i associats en una sort d’itinerari vital, no cronològic, de l’autor, els poemes de Me crece la barba donen fe que no hi havia dues Glòries, sinó una de sola  per a tots els públics. Per absolutament tothom.

Sense ser localista, la poesia de Gloria Fuertes és una de les poesies més castissament urbanes que tenim. Perdura en ella la seva joventut sensorial i sentimental, una joventut tan prolongada com la seva inspiració, que romandrà oberta com un radar de poeta en guàrdia. Aquesta edició recull la poesia dels darrers anys.

Amb aquest llibre va guanyar l'any 1965 el premi «Guipúzcoa de Poesía», i que va ser publicat a la col·lecció "El Bardo", de Barcelona, l'any següent.
El jurat va comentar: «nuestra poeta más personal nos da una acabada muestra de su sensibilidad y originalidad, con el desenfado y el impacto emotivo que la caracterizan».
Gràcies a aquest llibre va aconseguir un gran reconeixement de la crítica especialitzada. L'edició inclou una carta manuscrita de Vicente Aleixandre en la que el Premi Nobel espanyol deixa constància de la seva autoritzada opinió.

L'amor, la vida, el sentiment quotidià i el batec dicten a l'autora les claus del seu món poètic, on s'encoratgen els seus goigs i les seves esperances, posant-los a l'abast dels seus lectors. Poesia personal i popular alhora, les característiques de les quals difícilment cauen en etiquetes i classificacions.