Reading guide
Josep Maria Pou a través de 10 personatges
Josep Maria Pou neix a Mollet del Vallès l’any 1944. La seva relació amb els escenaris va començar aviat, tant des del teatre amateur universitari com, més tard, amb formació en diverses escoles com la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid (RESAD).
El 1968 debutava de manera professional de la mà d’Adolfo Marsillach a l'obra “MaratSade”. Dos anys més tard, estrenava “Romance de Lobos” (1970) amb la Companyia Titular del Teatre Nacional Maria Guerrero. Des de llavors ha treballat en diverses companyies de Madrid i Barcelona participant en més de quaranta muntatges teatrals sota les ordres d’alguns dels directors més destacats de l’escena teatral. Destaquen “Las galas del difunto” i “La hija del capitán”(1978) de Valle-Inclán, “La verdad sospechosa” (1991) de Ruiz de Alarcón, “Desig” (1991) de Benet i Jornet o “Àngels a Amèrica” (1996) de Tony Kushner. Posteriorment, ha protagonitzat “Arte” (1998) de Yasmina Reza, dirigida per Josep Maria Flotats; “Celobert” (2003) de David Hare, en versió de Ferran Madico; “El Rei Lear” de William Shakespeare, sota les ordres de Calixto Bieito i “Su seguro servidor, Orson Welles”, sota la direcció d’Esteve Riambau (2008).
L’any 2006 assumí la direcció artística del Teatre Goya de Barcelona, on el 2008 estrenà sota la seva direcció “Els nois d’història”, d’Alan Bennett, obra que també interpretà. En aquest escenari també ha dirigit “La vida por delante” (2008) de Romain Gary i “Truca un inspector” (2011) de J.B. Priestley, obra en què interpretà el paper protagonista. Destaquen també altres interpretacions: “Terra de ningú” (2015) de Harold Pinter, “Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano” (2015), “Moby Dick” (2018) de Herman Melville i "Justícia" de Guillem Clua (2020) a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya. El mes de febrer del 2019, Josep Maria Pou és nomenat director artístic del Teatre Romea.
Ha treballat de manera continuada al cinema, d’ençà que l’any 1973 va debutar com a actor cinematogràfic a “Una mujer prohibida”. També ha participat en altres pel·lícules: “El Pont de Varsòvia” (1990) de Pere Portabella; “Historias del Kronen”(1995) de Moncho Armendáriz; “Goya en Burdeos” (1999) de Carlos Saura; “Amic/Amat” (1999) i “Barcelona (un mapa)”(2007) de Ventura Pons; el documental “Màscares” (2009) d'Esteve Riambau i Elisabet Cabeza; “Blancanieves” (2012) de Pablo Berger. També ha aparegut en sèries de televisió, entre les quals destaca “Estació d’enllaç” (1994-96), “Temps de Silenci” (2001-2002), "Àngels i sants" (2006), “Policías” (2000-2003), “Nit i Dia” (2016-2017) i "La catedral del mar" (2018).
Ha rebut diversos premis d’interpretació entre els quals el Premi Nacional de Teatre (2004), el Premio Nacional de Teatro (2006), el premi Teatre BCN (2006), tres premis Max (2007), dos Premis Públics d’Arts Escèniques de Tarragona (2007) com a millor actor i director teatral del 2006 i la Medalla de la Ciutat de Mollet del Vallès (2006). L'any 2017 el Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi i el mateix també rebé el premi Gaudí d'Honor de l'Acadèmia de Cinema Català, una institució de la qual l'actor i director és membre des de la fundació l’any 2008. Els lectors del Periódico de Catalunya el van escollir com a català de l’Any 2017. El Gremi d’Editors de Catalunya li atorgà el Premi Atlàntida (2022) per la defensa i promoció de la cultura en general, la defensa de la propietat intel·lectual i/o el foment de la lectura.
Una vida intensa dedicada a la interpretació, més de cinquanta anys dalt dels escenaris que et proposem recórrer a través de deu personatges que ha interpretat al llarg de la seva trajectòria teatral.
Més informació:
Date created: 24/01/2018
Last updated: 21/11/2022
Guide sections
Personatges
"El rei Lear" es basa en un conte popular de la història antiga d'Anglaterra del segle XII. Narra les cròniques de l'ancià Lear que vol conèixer el grau d'afecte de les seves tres filles Gonerila, Regaña i Cordelia per designar la seva successora.
Estrena: 07/07/2004 Teatro Romea (Barcelona)
El Rey Lear
És una comèdia amb tres personatges femenins i sis masculins entre ells el doctor Dorn que interpreta Pou. El seu personatge és amic, pare i confessor de mitja família.
Estrena: 14/10/1997 Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona)
És la comèdia moralista més famosa de Juan Ruiz d'Alarcón, escrita entre 1618 i 1621, cada personatge posseeix una determinada importància que el fa diferent de la resta. Don Beltrán és el pare del protagonista (Don García) i posseeixen un elevadíssim sentit de la moral, com era obligatori en l'època.
Estrena: 1991 Compañía Nacional de Teatro Clásico Teatro de la Comedia (Madrid)
L’inspector Goole és un home misteriós, de dolents modals, maliciós, aplomat, sòlid i resolt. Té 50 anys. Vesteix un vestit fosc. Parla amb força i té el costum de mirar fix a la persona amb la qual parla.
Estrena: Teatre Goya (Barcelona)
L’espiritualment desgavellat capità Ahab està obsessionat a perseguir i caçar la gran balena blanca Moby Dick. És un dèspota, un egoista, un dictador, un boig. Crida contínuament, malgrat això, crea una empatia enorme i fascina com tots els grans dictadors o els monstres humans.
Estrena: 29/01/2018 Teatro Goya (Barcelona)
Berlín, 1946, una ciutat destruïda com a conseqüència de la guerra. Assistim als prolegòmens i investigacions preparatòries per al judici que durà a terme la Comissió Anti-nazi per als Artistes. El comandant Steve Arnold rep l’encàrrec d’investigar les implicacions del gran director d'orquestra alemany Wilheim Furtwängler acusat de col·laboracionisme amb el règim nazi durant la II Guerra Mundial.
Estrena: 11/12/2014 Teatre Goya (Barcelona)
Sòcrates està considerat el pare del pensament occidental. El filòsof atenenc serà jutjat pels seus conciutadans i condemnat a morir ingerint una copa de cicuta després d’haver denunciat la corrupció a Atenes i d’haver advertit contra el paper supersticiós i manipulador de la religió oficial.
Estrena: 08/07/2015 Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida
Hirst és un escriptor alcoholitzat de classe alta que viu en una gran mansió, suposadament a Hampstead, amb Foster i Briggs, que són el seu secretari i el seu majordom, respectivament. Spooner, un fracassat, a qui Hirst ha conegut en un pub d'Hampstead i al qual ha convidat a prendre una copa a casa, es converteix en hoste de Hirst durant una nit; diu haver conegut a Hirst a la universitat, en un relat ple de fantasies, i haver compartit amb ell amistats i relacions tant femenines com masculines. Spooner es rendeix finalment a l'evidència que Hirst s'ha retirat a la "terra de ningú", aliè al món, tant des del punt de vista espacial com temporal, conservant com a única companyia seus propis records.
Estrena: 17/10/2013 Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona)
L’obra denuncia la incomprensió i l’abandó dels malalts per part de la classe política i el gir a la dreta. Pou interpreta un dels papers de la seva vida, l’advocat Roy Cohn (1927-1986), que també torna a estar d’actualitat perquè va ser l’advocat de Trump als anys 70 i 80 i està considerat com el seu mentor.
Estrena: 12/11/1996 Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona)