El procés d’emancipació de les dones se situa a finals del segle XVIII, durant la Revolució Francesa de la mà d’Olympia de Gouges, autora de la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1791). De mica en mica el moviment feminista ha anat guanyant batalles amb la finalitat d’aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica. Farem un breu repàs per veure l’evolució a través del comentari d’algunes autores.

A finals del XVIII la dona fou negada com a subjecte. Jane Austen (1775-1817) dedicà pàgines senceres a les seves novel·les per parlar de les mussolines dels vestits i dels rituals per aconseguir un bon matrimoni ja que les dones només eren definides en aquella època en tant que mares per a la transmissió de la propietat privada. Aquesta autora recollí l’herència de Mary Wollstonecraft - considerada una de les pioneres de la primera onada feminista- fent al·lusions crítiques a la formació que se’ls feia a les dones per complir amb el seu deure conjugal. L’autora anglesa feu també alguna reflexió dient que els llibres d’història serien menys avorrits si els protagonistes no fossin sempre homes.

Virginia Woolf (1882-1941), gran admiradora d’Austen, va fer una brillant conferència a un públic exclusivament femení, "Una cambra pròpia", que després s’acabaria publicant l’any 1929. Aquest assaig suposa una poderosa reivindicació de la independència econòmica de les dones i de la necessitat de disposar d’un espai propi per poder crear. L’autora fa un reconeixement a la vàlua de les escriptores que l’han precedida, posa en evidència la necessitat de donar valor a allò femení i reclama una major presència de les dones en l’àmbit públic.

Simone de Beauvoir (1908-1986) pensadora compromesa amb els drets de les dones i altres reivindicacions de la seva època (antiracisme, lluita de classes, llibertat d’opcions sexuals), destaca per ser la mare de la segona onada feminista per la seva obra cabdal, "El segon sexe", que enguany compleix  els 70 anys de la seva publicació. La seva aportació més important és haver introduït les claus teòriques que van permetre desenvolupar  els estudis de gènere del segle XX.

A cavall dels segles XX i  XXI les reivindicacions feministes segueixen a través de l’anomenada tercera onada feminista, que posa en crisi l’essencialisme, el binarisme sexual i una concepció restringida de la “dona” centrada únicament en les experiències de dones blanques de classe mitjana i alta. L’època actual es caracteritza doncs per una gran varietat d’enfocaments i propostes que inclouen, entre d’altres, el feminisme decolonial,  la teoria "queer", l’ecofeminisme, la transsexualitat i una visió positiva de la sexualitat femenina i del treball sexual.

A tall d’exemple, trobem punts de vista oposats sobre el que es considera empoderament de les dones a través del candent debat entorn el treball sexual i la pornografia. Virginie Despentes a "Teoría King Kong" (2007) posa el focus en l’elecció individual de la dona. Què vol fer, per exemple, amb el seu cos? Segons Despentes les prostitutes prenen un nou rol envers la població masculina, agafen el control sobre el seu cos i rebutgen els estàndards morals de la societat burgesa -representats per la rigidesa del matrimoni o el treball assalariat. Despentes explica la seva història personal per exemplificar aquesta idea. Gail Dines (1958-) critica aquesta teoria i defensa una societat i un pensament més col·lectiu; considera que els avantatges que assenyalen algunes teòriques repercuteixen negativament sobre la resta de dones que s'hauran d'enfrontar a la realitat. Segons aquesta sociòloga, la pornografia no té res d'elecció individual, i no es pot deslligar les noies de les condicions materials que les han portat a treballar a la indústria. Conclou que acceptar la pornografia -i la prostitució- com un camp laboral més deixa les dones explotades en mans de qui paga (el patriarca) i qui les controla (el proxeneta, el pornògraf).

Volem destacar el fet de que totes aquestes autores a través de l’escriptura exposen les seves idees i això és un acte d’emancipació. A continuació una llista de recursos per ajudar-vos a formar el vostre criteri.

També et pot interessar:

• Dones de mil batalles a l'eBiblio. Històries de dones que no es rendèixen

• Sororitat a l'eBiblio. Llista de ficció sobre amistats i relacions especials establertes entre les dones