Reading guide
Premis Nobel de Literatura i teatre
Alfred Nobel va establir en el seu testament (1895) la concessió dels premis que porten el seu nom i va decidir que el de literatura hauria de ser per a "aquell que hagués produït en el camp de la literatura l'obra més destacada i ideal". Des de l'any 1901, quan es va donar el primer Premi Nobel de Literatura, molts han estat els escriptors que conreant el gènere dramàtic han aconseguit aquest guardó.
Any 1904. Premi Nobel per a José Echegaray "en reconeixement a les nombroses i brillants composicions que, d'una manera individual i original, han reviscut les grandioses tradicions del drama espanyol"
Trobareu en aquesta guia autors com Beckett, O'Neill, Fo o Pinter que han fet de l'escriptura dramàtica el seu principal vehicle de comunicació amb els lectors/espectadors; també trobareu alguns autors que tot i que potser són més coneguts per altres gèneres com la poesia o la narrativa, tenen una producció dramàtica prou significativa com Sachs, Vargas Llosa, Sartre o Camus.
Any 1966. Premi Nobel de Literatura per a Nelly Sachs "pels seus excel·lents escrits lírics i dramàtics, que interpreten el destí d'Israel amb una força commovedora"
Des de la nostra constant reivindicació del gran valor literari i també social de l'escriptura dramàtica, us proposem una mirada enrere, un viatge literari amb alguns dels dramaturgs més importants dels segles XX i XXI.
Any 1997. Premi Nobel de Literatura per a Dario Fo "per, emulant el joglars de l'Edat Mitjana, flagel·lar el poder i defensar la dignitats dels oprimits"
Date created: 04/12/2015
Last updated: 17/12/2015
Guide sections
Anys 1900-1949
Jacinto Benavente ( Espanya, 1866-1954)
Premi Nobel de Literatura 1922
Dramaturg espanyol. Amb l'obra "El nido ajeno" (1894) va començar la renovació del teatre clàssic. Les característiques de les seves obres destaquen per ser incisives, amb fina ironia, naturalitat, costumbristes, modernes i sense lliçons morals, trencant amb el teatre burgès de l'època. La seva obra té característiques de la corrent modernista i de la Generació del 98, però no pertany a cap dels dos corrents artístics. De la seva producció destaquen: "Los intereses creados" (1907) considerada la millor i més significatica, on mostra una sàtira sobre el món dels negocis; "Señora Ama" (1908) o "La mal querida" (1913). L'any 1916 va ser nomenat per la Real Acadèmia de la Llengua.
José Echegaray (Espanya, 1832-1916)
Premi Nobel de Literatura 1904
Dramaturg, enginyer, polític i matemàtic espanyol. Va néixer a Madrid el 1932, fill d'un metge i professor. Va passar la seva infància a Múrcia. Va estudiar enginyeria acabant primer de la seva promoció. L'any 1937 contreu matrimoni amb Ana Perfecta Estrada.Va tenir una vida política molt activa com a diputat, Ministre de diverses carteres: ministre de Foment (1869-70 i 1872) amb el general Prim, Ministre d'Hisenda (1872-1874) amb el general Serrano o Montero Ríos. Va ser el creador del Banc d'Espanya. Com a físic i matemàtic també va destacar fent importants aportacions al nostre país. En la seva obra dramàtica recupera l'estil romàntic. El seu primer text va ser "La Hija Natural" (1865) que no va arribar a estrenar-se. "El Libro Talonario" (1874) va ser la seva primera obra portada al teatre. Li van atorgar el Premi Nobel el 1904 compartit amb Frederic Mistral. Aquesta decisió no va estar exempta de polèmica. Alguns coetanis com Ruben Darío o Miguel de Unamuno van discrepar públicament. Va morir a Madrid amb 74 anys.
Gerhart Hauptmann (Polònia, 1862- 1946)
Premi Nobel de Literatura 1912
Dramaturg, poeta i novel·lista nascut a Polònia (llavors Prússia). Els seus pares regentaven un hotel. Va estudiar escultura, filosofia i ciències naturals. Entre 1883 i 1884 viu a Itàlia. L'any 1885 s'estableix a Berlín on contreu matrimoni. Escriu la seva primera obra teatral el 1989 Antes del amanecer, amb aquesta inaugura el moviment naturalista que li reportà nombrosos detractors i també seguidors.El 1901 marxa a viure amb la seva amant, l'actriu Margarete Marschalk a Polònia, tres anys després es casen. El 1910 publica la seva primera novel·la, "El boig en Crist Emanuel Quint". Va ser reconegut amb el Premi Franz-Grillparze en honor al dramaturg austríac. Durant el nazisme la seva obra va ser mirada ben de prop, arribant-se a prohibir una novel·la seva El tir al parc. Per altra banda, va ser considerat pels nazis un "artista insustituïble". El bombardeig de Dresde el va viure amb desolació des d'un hospital degut a una malaltia pulmonar. Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial (1939-1943) intenten expulsar-lo de Polònia degut a la seva nacionalitat alemanya. El 6 de juny de 1912 mor a causa d'una bronquitis. Un cop mort el seu cos va ser traslladat a Alemanya després d'un temps d'espera.
Maurice Maeterlinck (Bèlgica, 1862-França 1949)
Premi Nobel de Literatura 1911
Dramaturg, poeta i assagista nascut a Gante (Bèlgica). Va estudiar dret a la seva ciutat de naixement. El 1883 va viatjar a París on entra en contacte amb escriptors del moviment simbolista. Els autors que més l'influiran van ser Stéphane Mallarmé i Villiers De L'Isle-Adam. Al 1895 coneix a la seva primera parella, l'actriu Georgette Leblanc que va interpretar diverses de les seves obres. La seva relació va finalitzar el 1919 el mateix any que Maeterlinck es casa amb la també actriu Renée Dahon. El 1921 viatja a Estats Units on exerceix de professor de literatura. El 1932 va ser nombrat comte pel rei de Bèlgica. El 1937 va ingressar a l'Acadèmia de Ciències Polítiques i Morals de França. Després de la Segona Guerra Mundial (1939-1943) torna a Europa per establir-se a Niça on morí l'any 1949.
Eugene O'Neill (Estats Units d'Amèrica, 1888 - 1953)
Premi Nobel de Literatura 1936
Dramaturg novaiorquès considerat com uns dels pares del teatre nord-americà modern. Va passar la seva infantesa a Connecticut i de jove, després d'uns anys errants de viatges i de feines precàries, treballà com a actor a la companyia de teatre del seu pare, l'actor James O'Neill. La posterior pèrdua dels seus pares i germà el van empènyer a escriure per eludir el seu dolor i a estudiar art dramàtic a la Universitat de Harvard. L'any 1920 es va representar 'Més enllà de l'horitzó' a Broadway que va esdevenir un èxit absolut i va guanyar el primer Premi Pulitzer dels quatre de la seva carrera. Va obtenir el Premi Nobel de Literatura l'any 1936 i quatre anys després de la mort, l'any 1957, es va publicar l'obra autobiogràfica 'Llarg viatge cap a la nit', guanyadora del quart premi Pulitzer pòstum i considerada el seu treball més complet.
Luigi Pirandello (Itàlia 1867-1936)
Premi Nobel de Literatura 1934
Dramaturg considerat l'autor teatral italià més important del període d'entreguerres. La bona situació econòmica de la seva família li va permetre accedir a una bona formació. Inicià la seva etapa com escriptor amb poesia i relats curts, iniciant la seva trajectòria teatral l'any 1917 amb l'obra "És així, si us ho sembla: paràbola en tres actes". Cal destacar de la seva obra el treball dels personatges, pertanyents a la classe social obrera, on plasma la seva manera de pensar, expressant el seu profund pesimisme i preocupació pel sofriment humà, a través de l'humor satíric i desconcertant, amb fantasia, ignorant les directrius del realisme. Les seves obres van ser precursores del teatre modern, de les que destaquen: "El difunt Mattía Pascal", "Sis personatges cerquen autor", "Aquesta nit improvitzem", i altres títols que avui dia podem veure en l'oferta teatral actual, va treballar temes avançant-se a la seva època.
Bernard Shaw (Irlanda, 1856 - Anglaterra 1950)
Premi Nobel de Literatura 1925
Dramaturg, crític literari i activista polític dins la ideologia socialista, Bernard Shaw, va néixer a Dublín en el si d'una família pobra i protestant. La seva obra es caracteritza pel to provocador i inconformista, on la crítica al classicisme britànic, les desigualtats entre gèneres o la hipocresia religiosa són vitals en les seves representacions. De fet, el seu esperit lluitador i de no conformitat amb la societat que li va tocar viure el va portar a rebutjar inicialment el Premi Nobel. Finalment, a petició de la seva dona i com a homenatge al seu país natal, Irlanda, va acceptar el famós guardó. Conegut per la seva obra teatral ‘Pigmalió' (1913) que va ser adaptada al cine sota el títol ‘My Fair Lady' i amb la qual va rebre vuit estatuetes dels Premis Oscar, el text representa la transformació del mite clàssic, l'enamorament de l'escultor xiprès cap a la seva estàtua, Galatea, que li dóna vida Afrodita, a la societat anglesa on va viure Shaw. Altres obres de la seva trajectòria dramaturga són ‘La casa dels cors trencats' (1921), ‘L'home i les armes' (1934) i ‘Comandant Barbara' (1905)
Rabindranath Tagore (Índia, 1861-1941)
Premi Nobel de Literatura 1913
Dramaturg, filòsof, novel·lista i poeta indi nascut a Calcuta. Era el menor de catorze germans. Va rebre part de la seva educació a Anglaterra. El 1901 funda una escola mística de filosofia occidental i oriental. Torna a la Índia i es casa l'any 1933. Té cinc fills amb la seva dona i alguns d'ells moren prematurament. Durant uns anys es dedica a gestionar les terres de la seva família a Shelaidaha, regió situada en el actual Bangladesh i després a Santiniketan a Bengala Occidental. En esclatar la Primera Guerra Mundial (1910-1914) pren una actitud pacifista. Va ser el primer oriental en rebre el Premi Nobel. L'any 1915 va rebutjar el títol de cavaller com a resposta a la matança de Amritsar (1919) per part de les tropes britàniques a manifestants indis. A partir de 1916 es dedica a donar conferències a molts països. A partir de l'any 1921 explora la seva vessant pintora amb èxit a Europa.