Una família rep cada dia un paquet amb un pingüí i aquest els van envaint la casa. Què fer amb ells? Com alimentar-los? D'on venen? Hi trobarem comptatge, nombres que creixen, els dies de l'any.

Un dia la Martina, jugant amb la seva àvia, fa una misteriosa cinta de paper. Només te una cara. Només té una vora. I quan la talles, amb un sol tall, amb dos... trobes tot de meravelles que no et podies imaginar abans. Una forma imaginativa de fer conèixer la cinta de Möbius, un dels objectes matemàtics més sorprenents.  Aquest llibre és el cinquè d'una sèrie de contes matemàtics escrita per la mateixa autora: Els contes d'Ahmes

Fruit de la col·laboració entre un expert en didàctica de les matemàtiques i un escriptor de literatura infantil i juvenil, aquesta història proposa un viatge en el temps d'un adolescent que retrocedeix fins a l'Edat Mitjana. Per poder tornar a la nostra època ha de dir unes paraules màgiques que inclouen pronunciar el nombre 1134 en la llengua del lloc on és. El problema està en que al lloc on ha viatjat fan servir un sistema de numeració perdut i que el noi haurà d'aprendre per poder iniciar el viatge de retorn. La història està narrada amb prou calma com per anar seguint bé el seu aprenentatge i anar reflexionant sobre alguns aspectes dels sistemes de numeració, principalment sobre el concepte de "base", ja que la numeració de la Baronia de la Mà (on ha anat a parar) està fet en base cinc. El títol es correspon justament amb com es diu 1134 a la Baronia.

Una manera diferent d'acostar-nos a les matemàtiques: relacionar el "comptar" amb el "contar". Així trobem un conte en el que els nombres van apareixent en ordre successiu (comptant) integrats en la narració per seguir amb un altre en que es va descomptant. També un altre conte en el que un omnipresent quatre es relaciona amb el seu significat de "pocs" per seguir amb un altre en el que el vuit és l'eix central del text. En un parell de contes es juga amb les "paraules numèriques" que es poden formar amb la calculadora...En resum, nou contes en els que els nombres, senzillament els nombres, són excusa per jugar i explicar històries que poden donar peu a algunes discussions interessants.

Un llibre potser més proper a la divulgació matemàtica que a la ficció i que segueix un model semblant al de "El món de Sofia" sobre la filosofia. Durant dotze nits en Robert rep la visita al seus somnis d'un petit dimoni que li va acostant als secrets de les matemàtiques.

En un mar hi ha una illa, a cada illa dos països, a cada país tres muntanyes, a cada muntanya quatre regnes murallats, a cada regne cinc aldees, a cada aldea sis cases, a cada casa set habitacions, a cada habitació vuit armaris de fins materials, en cada armari nou caixes idèntiques i en cada caixa deu gerros.. Quants gerros hi havia en totes les caixes? Ni més ni menys que 3 628 800 gerros. No content amb la història una representació amb punts ens fa una idea del creixement del càlcul factorial. Del mateix autor podem trobar "La semillas mágicas" en els que explica una història amb potències.

"El señor del cero" explica la història d'un noi cristià que viu a la Córdoba àrab de les acaballes del segle X. Allà estudia aritmètica i coneix la numeració indo-aràbiga. El noi es veu obligat a fugir de la seva ciutat i arriba fins al monestir de Ripoll on coneix a Gerbert d'Aurillac (futur Papa Silvestre II). Un petit viatge per una part important de la història de les matemàtiques: la resistència a canviar d'unes formes d'escriure els nombres i de calcular per unes altres. 

Aquest llibre ens presenta una petita història que no ens queda explicada pel text o per dibuixos en que es veuen als protagonistes sinó per les petjades que deixen al terra i els canvis de lloc o d'aspecte dels objectes entre un dibuix i el següent. Així per exemple veiem les petjades d'un nen i d'un gos que s'adrecen cap a un pontet, que un pèl abans del pontet les del gos desapareixen i poc després tornen a aparèixer. Ha saltat el gos? El nen l'agafat a les mans mentre creuava el pontet? Potser no és el clàssic llibre de comptar, de descomptar, de figures geomètriques... les matemàtiques no hi són presents d'una manera formal ni, fins i tot, de manera informal. Però convida a pensar, a fer conjectures, a deduir...

Diàlegs telefònics al voltant dels números amb jocs de paraules, poemes... Tot jugant hi trobarem aritmètica, mesura... L'autor ja ens va parlar de contes i matemàtiques a la seva obra cabdal Gramática de la fantasia.

Tres amics, dos nois i una noia, són testimonis de l'assassinat del seu professor de matemàtiques. Per esbrinar qui ha estat l'assassí hauran de resoldre un sèrie de problemes.

Els problemes de "pas de riu" són dels més antics que es coneixen dins del camp de la recreació matemàtica i, dintre d'aquest tipus de problemes, el del pastor, el llop, l'ovella i la col és, segurament, un dels més clàssics. Aquí el tenim en una versió pels més petits. Canvien els personatges però es manté el problema. El llibre està molt ben pensat amb una mena de joc de dobles pàgines que ens permet veure sobre un mateix decorat el pas de barca en un sentit o en un altre. El problema es planteja de manera real (l'ogre veu que no pot deixar el llop i la nena junts), per tant es veu obligat a refer el que ha començat i cercar una solució prou ben pensada.

Un dia la Martina, jugant amb la seva àvia, fa una misteriosa cinta de paper. Només te una cara. Només té una vora. I quan la talles, amb un sol tall, amb dos... trobes tot de meravelles que no et podies imaginar abans. Una forma imaginativa de fer conèixer la cinta de Möbius, un dels objectes matemàtics més sorprenents.  Aquest llibre és el cinquè d'una sèrie de contes matemàtics escrita per la mateixa autora: Els contes d'Ahmes.

Una faula en la que els protagonistes no són animals sinó símbols o estris matemàtics. Al Palau de l'Exactitud es reuneix el Consell del Quadrivi (format per un regle, un compàs, una clau de sol, un telescopi i un zero) per un assumpte de màxima urgència: el nombre 1 ha desaparegut i s'endevina una crisi d'imprevisibles conseqüències. Efectivament, passat poc temps la gent es comença a perdre perquè no troben casa seva o els preus canvien perquè han "caigut" els uns i les coses que valien 1000 ara valen 000. També es comencen a detectar ciutats en les que tot es fa doble...

"Planilàndia" és un llibre escrit fa més d'un segle i que ha esdevingut un clàssic de la literatura matemàtica . La novel·la consta de dues parts. A la primera se'ns descriu la vida quotidiana d'un món de dues dimensions. A la segona el narrador, un quadrat, ens explica els seus viatges al món d'una dimensió i al nostre de tres dimensions. Un llibre magnífic per a reflexionar i comprendre els salts d'una dimensió a un altra i les paradoxes que es poden produir.

Set ratolins cecs troben alguna cosa estranya i han de descobrir què és. Apareixen els nombres cardinals, els ordinals, els dies de la setmana, les proporcions...

És un conte visual que només té lletra al títol i a la dedicatòria. És una successió d'imatges que van sorprenent al que les observa perquè aquest s'imagina contemplar una situació que canvia totalment quan es passa a la pàgina següent i s'ha augmentat la grandària relativa del punt d'observació. El viatge s'inicia a la cresta d'un  gall i finalitza veient la Terra com un punt a l'espai. L'autor va reprendre la idea a "Re-zoom". 

Un dia ens despertem i no hi números. No podem llegir el rellotge, no hi ha preus a les botigues. Aviat començarà a imperar el caos. La culpa és de l'Arturo que no volia fer els deures de matemàtiques i que ha cridat que tant de bo no hi haguessin nombres. Qui ha fet desaparèixer els nombres. Com es podran recuperar?