Teatre d'ombres - Gènius

El teatre d'ombres

Saps què és el teatre d'ombres?

Sabies que el teatre d'ombres és considerat el precedent més antic del cinema? Molt abans que tinguéssim pantalles digitals, els humans ja quedàvem fascinats per les imatges que es movien gràcies a la llum.

L'origen d'aquest art és tan remot que és difícil posar-li una data, però fins i tot el filòsof Plató en parlava a l'antiguitat al mite de la caverna. En aquesta història, Plató descriu uns presoners que només poden veure les ombres projectades a la paret d'una cova i les confonen amb la realitat; de la mateixa manera, en el teatre d'ombres l'espectador percep aparences transformades i planes d'objectes que creen un univers màgic, oníric i irreal, captivant-nos a través d'allò que és intangible.

Es creu que el teatre d’ombres va néixer a l'Índia o a la Xina fa milers d’anys. En països com Indonèsia, es feien representacions des del segle IV aC per explicar històries de déus i herois. Per a moltes cultures antigues, la paraula "ombra" també significava ànima o esperit, i feien servir el teatre com un ritual per connectar amb els seus avantpassats.

Al segle XX, una dona alemanya anomenada Lotte Reiniger va revolucionar aquest art per la seva utilització en el cinema. Utilitzant milers de retalls de cartolina i molta paciència, va crear obres mestres d’animació.Ha passat a la fama per dirigir, l’any 1926, el primer llargmetratge d'animació de la història d'Europa:‘Les aventures del príncep Achmed’.

El teatre d'ombres a Catalunya

Al s.XIX a Barcelona van triomfar les anomenades ombres xineses i els espectacles de llanterna màgica. El lloc més emblemàtic va ser la taverna de ‘Els Quatre Gats’, on artistes modernistes com Ramon Casas i Pere Romeu feien ombres, que eren caricatures dels seus propis amics. Però no va ser fins als anys 70 del s.XX que Montserrat Tintó va professionalitzar-se creant la companyia La Bombeta.

Artistes com Teia Moner van començar a fer servir diversos retroprojectors alhora i filtres de colors per crear imatges increïbles. Valeria Guglietti es va fer famosa per crear personatges i animals només movent les seves mans amb una habilitat impressionant. Companyies com La Fanfarra o La Cònica Lacònica van investigar com fer ombres no només amb figures, sinó amb qualsevol objecte trobat o fins i tot amb vidres.

Actualment, el teatre d'ombres a Catalunya és supervariat i barreja tradició i modernitat. Algunes companyies, com El Gecko con Botas, han anat fins a Indonèsia per aprendre el Wayang Kulit, una tradició mil·lenària, que han aplicat als seus espectacles. La companyia Olveira-Salcedo fa espectacles inspirats en el llenguatge cinematogràfic, treballant amb el retroprojector, els llums i les siluetes que es mouen per l'espai. Altres grups com Cacauet Teatre o Clar de Lluna fan espectacles molt poètics amb música i llums suaus pensats especialment per a la primera infància.

Al 2026 s’ha celebrat el primer Festival d'Ombres de Catalunya a Santa Maria de Palautordera, organitzat per la companyia El Gecko con Botas amb l’objectiu de posar en valor aquest art que encara avui ens segueix captivant.

Alguns llibres sobre teatre d'ombres que pots trobar a les biblioteques municipals: